EDUCACIÓ
Lleida, amb un 95,4%, líder en aprovats de selectivitat, però baixa dos punts
Els alumnes lleidatans també obtenen la millor nota d’accés a la universitat, un 7,1
Lleida lidera aquest any l’índex d’aprovats de la selectivitat, amb un 95,4%, davant de la mitjana catalana del 94,02%, encara que ha baixat dos punts respecte a l’any passat, que va ser de rècord (97,44%). Els alumnes lleidatans també han aconseguit la millor nota mitjana de la fase general de les proves, amb un 6,53, i la d’accés a la universitat, amb un 7,1.
Els alumnes lleidatans lideren l’índex d’aprovats de selectivitat de tot Catalunya, amb un 95,49% (han suspès 75 dels 1.589 que s’hi van presentar). No obstant, la xifra ha baixat dos punts respecte a l’any passat, quan es va arribar a la xifra rècord del 97,44%. La mitjana catalana és del 94,02%, tres punts menys que el 2016 (97,05%). A Girona, ha aprovat un 95,33%; a Barcelona, un 93,92% i, a Tarragona, un 92,64%.
Lleida ha aconseguit, a més, la millor nota mitjana de la fase general de les proves, un 6,53 (la de Catalunya és un 6,43), i també la nota mitjana més alta d’accés a la universitat, un 7,16 (un 7,03 a Catalunya). De fet, els estudiants lleidatans tenen també la millor mitjana d’expedient de Batxillerat, amb un 7,58, davant del 7,38 de la mitjana catalana. En la nota d’accés, la mitjana de Batxillerat compta un 60% i la de selectivitat, un 40%.
Per comarques, els millors resultats els han obtingut l’Alt Urgell (un 98,63% d’aprovats) i la Segarra (98,02%), mentre que a l’altre extrem del rànquing hi ha les Garrigues, amb un 90,48% (vegeu el llistat inferior).
La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, va dir que aquests resultats estan en la “línia habitual” dels últims anys, i va detallar que quatre-cents vuit estudiants rebran una distinció per haver tret un 9 o més. Va assegurar que no tenen previst “cap canvi extraordinari” de cara a la pròxima selectivitat, encara que la idea és acabar avaluant més per competències.
D’altra banda, de dos-cents cinquanta-vuit alumnes que es van presentar a Lleida a les proves d’aptitud personal, obligatòries per als que volen cursar un grau d’Educació, va resultar-ne “apte” un 67,44% (174) dels aspirants, per sota de la mitjana catalana (71,18%). Aquestes proves es van separar aquest any per primera vegada de la selectivitat i es van avaluar les competències comunicativa i logicomatemàtica dels aspirants a mestres.
En primera persona
Pol Morell, Gili i Gaya (Lleida).
«Estudiaré el doble grau de Física i Matemàtiques»
Confessa que li agrada estudiar, però que també disfruta fent esport i mirant sèries, i no s’esperava obtenir la millor nota de Lleida. Té un 13,38 de nota d’accés, vol estudiar un doble grau de Física i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB) i assegura que el que més li atreu és la investigació.
Oriol Ruíz. Gili i Gaya (Lleida).
«M’agradaria fer investigació mèdica»
Diu que està “supercontent” amb la qualificació obtinguda a la selectivitat i amb el 13,73de nota d’accés confia a cursar un doble grau en Biotecnologia, Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Li agradaria encaminar els seus passos cap a la investigació mèdica.
Laia Angrill, Arrels II (Oliana/Solsona).
«Faré Estudis Globals i podré ser ambaixadora»
A pesar que sol treure bones notes, diu que estava preocupada per si no podia accedir a la carrenra d’Estudis Globals a la Pompeu Fabra, que s’imparteix en anglès. Però, amb un 13,05 de mitjana, espera entrar-hi. Explica que amb aquesta titulació podrà ser ambaixadora o treballar en una organització internacional.
Només tres dècimes menys en la nota de Filosofia tot i les queixes Les queixes d’alumnes per la correcció a la baixa en l’examen de Filosofia es van traduir, finalment, en un descens de només tres dècimes a la nota mitjana global de Catalunya: un 6,27, davant el 6,56 de l’any passat. La matèria comuna amb el descens més gran ha estat Anglès, que ha passat de 7,52 a 6,09, però la coordinadora de la selectivitat, Pilar Gómez, hi va restar importància. Història ha baixat una dècima (de 6,85 a 6,73), mentre que Català n’ha pujat dos (de 6,19 a 6,39) i Castellà, tres (de 6,25 a 6,57). L’única matèria amb una mitjana inferior a 5 ha estat Dibuix tècnic, amb un 4,74, quan la mitjana de l’any passat va ser de 6,43.