TRIBUNALS
Condemnat a presó per abusar de la seua fillastra de tan sols vuit anys
L’Audiència imposa quatre anys i mig de presó i cinc anys més de llibertat vigilada a un veí de Lleida || El tribunal diu que la versió de l’acusat és “poc creïble”
L’Audiència Provincial de Lleida ha condemnat a quatre anys i mig de presó I.C.P., un veí de la capital de 43 anys que van ser jutjat el 15 de juny passat acusat d’abusar sexualment de la seua fillastra de vuit anys. També li imposa cinc anys més de llibertat vigilada després del compliment de la pena de presó i una indemnització de 12.000 euros a la víctima en concepte de danys morals.
El condemnat haurà de complir cinc anys més de llibertat vigilada un cop complerta la pena de presó
El tribunal considera provat que l’acusat és autor d’un delicte continuat d’abusos sexuals i que la seua “versió exculpatòria resulta poc creïble”. Els abusos que van tenir lloc en diverses ocasions al pis on convivien l’acusat amb la seua parella i els dos fills d’ella, un nen i una nena, entre finals del 2015 i fins al 10 de març de 2016, quan es van denunciar els fets.
L’home va abusar de la seua fillastra, segons la sentència, quan la mare de la petita era fora del domicili. L’home va negar les acusacions i va afirmar que tot era per la ruptura amb la seua parella, una cosa que, per al tribunal, “no convenç davant la clara i contundent prova de càrrec practicada, en què destaca la declaració de la víctima”.
La nena va explicar davant del tribunal com “moltes vegades”, segons consta a la sentència, van tenir lloc els abusos. “La declaració de la víctima va transmetre des del principi una credibilitat que va venir corroborada tant per la declaració de la mare com dels tècnics de l’EATAV (Equip d’Assessorament Tècnic i Atenció a la Víctima)”, segons l’Audiència, que afegeix que “es pot concloure que ens trobem davant d’una prova de càrrec amb prou entitat per desvirtuar la presumpció d’inoncencia que afavoria l’acusat, resultant la sala plenament convençuda que els fets van ocórrer en la forma que sempre ha explicat la menor”.
La sentència no és ferma i es pot presentar un recurs davant del Tribunal Suprem.