Salut preveu 430 operacions més aquest any per reduir les llistes

El departament de Salut programarà aquest any 430 intervencions quirúrgiques addicionals a la regió sanitària de Lleida, a banda de les 15.741 que ja estaven previstes, en el marc d’un pla de xoc per reduir les llistes d’espera. El programa contempla també 1.174 proves i 2.725 primeres visites mèdiques més.

El pla de xoc de Salut per reduir les llista d’espera quirúrgica preveu practicar 430 intervencions addicionals aquest any a la regió sanitària de Lleida. Segons dades del departament, ja se n’havien programat dos-centes més que l’any passat.

En concret, per al 2017, estaven previstes 15.741 operacions quirúrgiques, mentre que el 2016 van ser 15.588, a les quals ara s’afegiran les 430 addicionals, va remarcar una portaveu de Salut. Moltes de les intervencions són de pròtesis de genoll i maluc. L’import de l’increment de l’activitat està xifrat en 1.493.728 euros. El director dels serveis territorials de Salut, Jordi Cortada, va indicar que les xifres absolutes són baixes, en comparació amb altres zones de Barcelona, perquè hi ha moltes menys persones en llista d’espera.

A més a més, el pla preveu practicar 1.174 proves addicionals (suposa una inversió de 121.051 euros), així com 2.725 primeres visites mèdiques més que les previstes inicialment, unes 500.000 (109.000 euros).

Abans del pla, per a aquest any ja havien previst 15.741 intervencions, 153 més que l’anterior

El desembre de l’any passat, 6.618 pacients de les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu esperaven per ser intervinguts quirúrgicament, 68 més que el 2015. L’espera més important era per a una pròtesi de genoll, que estava en 174 dies, davant dels 241 de l’exercici anterior, i la llista comptava amb 297 pacients (també n’hi havia en aquesta data 117 esperant una pròtesi de maluc).

Així mateix, el nombre de pacients en espera d’una prova diagnòstica a Ponent es va reduir en 700 persones, però el temps d’espera va augmentar tant al pla (de 36 a 57 dies de mitjana) com al Pirineu (de 21 a 34). Mamografies, ressonàncies magnètiques, TAC i colonoscòpies són les que acumulen més pacients. Pel que fa a les primeres visites a l’especialista, els lleidatans en espera van augmentar el 2016, al passar de 17.821 a 18.338 al pla.

Nou model d’atenció primària El conseller de Salut, Antoni Comín, va presidir aquest dilluns la primera reunió del consell assessor de l’estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (Enapisc), en què es va constituir l’òrgan que liderarà l’aplicació del nou model. Aquest consell, format per patronals, societats científiques, col·legis professionals, universitats, sindicats, entitats de pacients i experts en atenció primària, s’encarregarà d’emetre les recomanacions necessàries per al seu desplegament. La metge de família Cristina Carbonell presideix el consell assessor, que es reunirà fins a quatre vegades a l’any. Comín va remarcar que la reforma de l’atenció primària “ja ha posat fil a l’agulla”, i va detallar que a la tardor es concretaran dos de les mesures previstes: l’inici del “procés d’elecció democràtica” dels directors dels equips d’atenció primària per part dels professionals (de manera directa o a través d’un comitè d’experts) i la publicació de la convocatòria de períodes sabàtics de formació finançats (alliberament de l’activitat assistencial per un període d’entre quatre i sis mesos). Està prevista una inversió de 397 milions en un centenar de mesures, entre aquestes, incorporar al sistema 5.300 professionals per garantir una cartera de serveis adequada, la programació de visites en menys de 48 hores i un temps d’atenció de deu minuts per pacient. També planteja que cada equip pugui gestionar de forma autònoma el pressupost que té assignat i vol instaurar un nou model de pagament amb un contracte directe amb els proveïdors i la compra de serveis en xarxa. Així, l’Enapisc estarà implantat completament durant el 2018 en set dels trenta-cinc territoris d’uns dos-cents mil habitants en què s’ha dividit Catalunya.