Batxilleres exemplars

Alba Zurita considera que la clau és “estudiar molt i compaginar-ho bé amb les altres coses que fas”, en el seu cas un curs semipresencial d’anglès a l’EOI. També indica que “no sóc de sortir molt”, però que sí que sortia alguns caps de setmana si no tenia cap examen o treball a fer. Va cursar el Batxillerat de ciència i tecnologia i ara estudiarà el grau d’Enginyeria Química a la universitat Rovira i Virgili de Catalunya. “Una altra opció era la de Medicina, però vaig apostar per aquesta perquè la química m’agrada moltíssim, és una cosa pràctica i ho fa poca gent”, assenyala.

Marta Aldomà, per la seua banda, va cursar la modalitat d’humanitats i ciències socials i al setembre iniciarà el grau d’Humanitats a la Pompeu Fabra. Ella destaca com a clau la bona organització, ja que a més del Batxillerat “estudiava alemany, anglès i jugava a bàsquet”. “Podia amb tot perquè m’organitzava molt bé”, sentencia. La seua companya Jana Farran va fer la modalitat de ciències i confessa que va “estudiar bastant”, encara que tot seguit afegeix que “també tenia temps lliure que dedicava a jugar al pàdel”. Ara començarà Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya. “Sempre he tingut bastant clar que volia estudiar aquesta carrera”, assevera.

Un total de 532 alumnes catalans, 39 de Lleida, es van presentar a l’examen per obtenir el guardó

Teresa Peña també anirà a aquesta universitat, al grau d’Enginyeria Aeroespacial, després d’haver acabat el Batxillerat científic. La seua recepta per aconseguir una gran nota: “Estar atenta a classe i treballar molt a casa.” Igual que altres de les distingides que han cursat aquesta modalitat, relativitza la imatge que és més difícil que la d’Humanitats. “Tot té la seua dificultat”, assenyala. Per la seua part, Sílvia Ribes iniciarà el grau de Traducció i Interpretació a l’Autònoma de Barcelona després d’haver cursat el Batxillerat d’humanitats amb la peculiaritat que el primer curs ho va fer a Fernie, al Canadà, després d’obtenir una de les beques destinades en graduats d’ESO que la fundació Amancio Ortega convoca cada curs per estudiar en aquest país o als Estats Units. Destaca que el sistema educatiu canadenc “dóna molta importància a la pràctica i al debat i es treballa molt en grup” i afegeix que estudiar tot un any a l’estranger l’ha “ajudat a desenvolupar-me molt a nivell personal”. També subratlla que a la tornada a l’institut d’Artesa de Segre per cursar segon, “els professors m’han acompanyat molt” i han fet que la por d’aquest retorn hagi quedat en res.

De fet, un altre dels aspectes en els quals coincideixen totes és a elogiar la qualitat dels professors que han tingut i de l’ensenyament que han rebut als seus instituts.