TRIBUNALS
L'Audiència obliga a desbloquejar l'accés a la Ramaderia Pifarré
Sentència favorable als ramaders després de més de tres anys de litigi, tot i que encara pot ser recorreguda || Hauran de pagar al veí una indemnització pel pas
Els Pifarré van celebrar la sentència de l’Audiència, que ha de permetre reobrir l’accés a la granja.
L’Audiència Provincial de Lleida ha sentenciat a favor de la Ramaderia Pifarré de la Caparrella en el conflicte que enfronta la família des de fa més de tres anys amb la finca veïna, propietat de l’empresa Plagar i Serveis Socials, pel dret de pas cap a la granja. Fa gairebé dos anys que aquest accés principal està tallat.
La sentència judicial decreta una servitud de pas forçosa cap a l’explotació, previ pagament d’una indemnització que han de pactar les parts (en cas contrari, la determinarà el jutge). La sentència no és encara ferma, ja que pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia, encara que les vies per fer-ho són limitades.
“Creiem que s’ha fet justícia, perquè aquesta situació no és acceptable. No es pot tenir una granja escanyada”, va afirmar Joan Pifarré, portaveu de la família, que es va mostrar disposat a pagar una compensació justa. “És raonable i ja ens havíem ofert anteriorment a fer-ho”, va afirmar.
Per part de Plagar, Daniel Plaza va assegurar que encara han de valorar la resolució judicial, però que la seua intenció és presentar-hi recurs. Consideren que la valoració de la prova no ha estat correcta, però han d’estudiar encara si és viable recórrer-hi.
Tenen de termini per decidir-ho fins a mitjans de setembre, ja que el termini legal de vint dies s’allarga, al ser l’agost un mes inhàbil judicialment, per la qual cosa l’obertura del pas no és imminent. En qualsevol cas, Plaza va remarcar que el pagament de la indemnització és “condicion sine qua non per a la constitució de la servitud”. Els Pifarré tenen la intenció de reclamar l’execució provisional de la sentència, en cas que hi hagi recurs, per no prolongar la problemàtica de la granja.
Els magistrats han conclòs, després d’escoltar testimonis de treballadors d’empreses que proveeixen la granja i pèrits, que la restricció al tonatge al camí alternatiu que va a la granja, que és propietat d’Adif, “té una incidència directa en la normal explotació de l’activitat”, la qual cosa justifica la constitució d’una servitud de pas forçosa.
La granja està ara a menys de la meitat de la seua capacitat habitual (té cent trenta vedells) pels problemes en l’accés i el fossar per a cadàvers d’animals està gairebé ple.
