HABITATGE
Empadronats 45 okupes en locals socials municipals
Mesura implantada el març passat per garantir-los el dret a vot i a altres serveis || El de la Mariola és el que en té més
El local de la Mariola és el que ha empadronat més okupes.
La Paeria ha empadronat ja als locals socials municipals dels barris un total de 45 persones que són okupes d’habitatges. L’ajuntament va posar en marxa aquest tipus d’empadronament a mitjans de març com a alternativa a una moció presentada al ple per l’entitat Mariola en Moviment, que demanava que els okupes poguessin donar-se d’alta al padró als mateixos pisos on resideixen de forma il·legal.
La inscripció en els centres cívics els garanteix el dret a vot i l’accés a serveis bàsics com la sanitat. Dels dotze centres cívics on poden empadronar-se, el del barri de la Mariola ha sigut el que ha registrat més peticions, mentre que d’altres no n’han rebut cap, segons la informació facilitada per fonts municipals, que no van detallar el nombre d’inscripcions en cada un.
Mariola en Moviment veu la mesura “un pegat” i demana celeritat en la tramitació de les peticions
De fet, la Mariola és el barri de la ciutat de Lleida on hi ha més pisos ocupats de forma il·legal, seguit pel Barri Antic. La Bordeta, Pardinyes, el Clot o Universitat són altres dels que tenen habitatges en aquesta situació.
La plataforma Mariola en Moviment va presentar una moció en el ple del mes de febrer passat, que no va prosperar pels vots en contra de PSC, CiU, Cs, ERC i PP, per permetre l’empadronament a l’habitatge okupat. “Altres ajuntaments com Terrassa o Sant Vicenç dels Horts ho permeten, l’alternativa de la Paeria és un pegat”, va lamentar aquest dimarts un portaveu de l’entitat, que va subratllar que la resolució de les sol·licituds és molt lenta.
Les persones interessades poden fer els tràmits a l’OMAC, als baixos de l’edifici Pal·las. Per la seua part, l’equip de govern defensa que aquesta alternativa possibilita que aquestes persones no perdin drets i tinguin accés a serveis bàsics i respecta alhora el dret a la propietat privada.
Fins ara, les persones que no tenien un habitatge en propietat o llogat només podien inscriure’s a l’alberg municipal, una opció que l’ajuntament continua mantenint oberta.
