SEGRE

SENTÈNCIA

L'Audiència de Lleida absol un lladre penedit al qual un jutge no va creure

Va dir que anava a una casa per robar però es va adonar que “no havia de ser allà”

Imatge dels jutjats de Lleida.

Imatge dels jutjats de Lleida.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’Audiència Provincial de Lleida ha dictat una sentència insòlita en la qual revoca una condemna de vuit mesos de presó per temptativa de robatori en una casa imposada a un home al donar credibilitat a la seua versió que finalment no el va cometre perquè se’n va penedir i se’n va anar, malgrat que la magistrada que el va jutjar en primera instància no el va creure i el va condemnar.

L’acusat va ser detingut pels Mossos d’Esquadra després que un veí el veiés saltar la tanca de dos metres del jardí d’una casa i fugir corrent. Fins i tot portava un passamuntanyes.

En el judici, l’acusat va admetre que va saltar la tanca de l’immoble però que “immediatament després d’entrar es va adonar que no havia de ser allà”, segons s’afirma en la sentència, per la qual cosa se’n va anar del lloc i que, en cap cas, va desistir de robar perquè fos sorprès per algú.

Una jutge el va condemnar inicialment a vuit mesos de presó per robatori en grau de temptativa

La titular del jutjat penal 3 de Lleida el va condemnar al considerar que l’acusat “va reconèixer parcialment els fets (va saltar la tanca per accedir a l’habitatge), un testimoni el va sorprendre i aquest va fugir a l’adonar-se de la seua presència, i va ser detingut poc després pels Mossos d’Esquadra en possessió d’un passamuntanyes”. La magistrada li va imposar una pena de vuit mesos de presó per un delicte de robatori en grau de temptativa.

El condemnat va recórrer la sentència davant de l’Audiència de Lleida que ara li ha donat la raó. Concretament, afirma que “les proves desplegades no permeten descartar la realitat de la versió dels fets proporcionada per l’acusat des d’un principi (...), es va adonar que no havia de ser allà i va prendre la decisió de marxar”, de forma que “no es presenta la temptativa del delicte pel qual ha estat condemnat i no podent-se descartar, per contra, que efectivament decidís abandonar voluntàriament el projecte criminal iniciat”, segons la sentència.

Per tot plegat, revoca la condemna imposada inicialment i l’absol. La sentència és ferma i ja no es pot recórrer.

tracking