SEGRE

NORMATIVA

Lleida ciutat no disposa d'almenys 4 plans de seguretat obligatoris per a emergències

La Paeria destaca que la Generalitat no els va establir fins a finals del 2014 i no facilita mitjans per elaborar-los || Afirma que la redacció està en tràmit i que hi ha una norma catalana supletòria

Imatge d’arxiu d’un tren de mercaderies perilloses al seu pas per l’estació de Lleida.

Imatge d’arxiu d’un tren de mercaderies perilloses al seu pas per l’estació de Lleida.SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La ciutat de Lleida no disposa d’almenys quatre plans de seguretat per a emergències que són obligatoris d’acord amb la normativa vigent a Catalunya en matèria de protecció civil.

De fet, segons la informació pública del departament de Protecció Civil de la Generalitat, els plans que té pendents de redactar i aprovar la Paeria són sis: Transcat (transport de mercaderies perilloses), Penta (emergències nuclears), Ferrocat (per al transport de viatgers per ferrocarril), Sismicat (sismes), Radcat (emergències radiològiques) i Plaseqcat (per al sector químic).

A més, indica que els tres plans sí tramitats –Neucat per a nevades, Inuncat per a inundacions i un pla municipal global d’emergències equivalent al Procicat vigent a Catalunya– tenen la seua homologació caducada, ja que aquesta ha de fer-se cada quatre anys i la més recent és del 2011.

El Govern no té potestat per forçar a redactar aquests plans encara que siguin obligatoris

Per la seua part, la Paeria va desmentir que no disposi dels plans Transcat i Penta i va detallar que el primer va ser aprovat pel ple l’octubre del 2011 i el segon, el 2008 i actualitzat el novembre del 2012.

La regidora responsable de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres, va destacar que els plans municipals pendents “no existien fins que la Generalitat va promulgar el novembre del 2014 un decret que responsabilitza els ajuntaments de la seua elaboració sense donar-los cap mitjà per fer-ho”.

Va afegir que la Paeria està elaborant un document (el Duprocim) que refondrà tots els plans que ja tenia elaborats i els nous, però no va poder precisar en quin termini estaran llestos. Mestres va al·legar que, al marge d’aquests plans, el departament municipal de Protecció Civil també redacta i n’aplica altres de caràcter local. “Anem al ritme que podem”, va assenyalar, i va recordar que el Govern central ha impedit cobrir les places vacants a la plantilla municipal per reforçar aquest i altres departaments.

També va insistir en les seues crítiques al Govern per traspassar responsabilitats als municipis. “Està molt bé dir cal fer això, però feu-ho vosaltres”, va afirmar irònicament. A més, va afirmar que mentre no estiguin llestos els plans, la llei permet aplicar supletòriament la normativa bàsica de la Generalitat.

Per la seua part, un portaveu de Protecció Civil va informar que, encara que es tracti de plans obligatoris, la Generalitat no té cap potestat per obligar els municipis a tenir-los, ni tampoc per renovar en el termini fixat els ja existents.

La majoria de capitals de comarca en tenen alguns de pendents La informació pública de Protecció Civil sobre els plans d’emergències municipals constata que la majoria de municipis, entre aquests també la majoria de capitals de comarca, en tenen pendent un o alguns dels que són obligatoris. En aquest sentit, destaquen Sort i el Pont de Suert, ja que els sis i cinc plans, respectivament, que tenen indicats com a obligats, com l’Inuncat o el Neucat, figuren com a pendents; a la Seu també n’apareixen tres en aquesta situació, igual que a les Borges; dos a Balaguer, i un a Mollerussa. Per la seua part, Cervera i Tremp apareixen amb tots els seus plans obligatoris elaborats, encara que amb una antiguitat superior als quatre anys establerta per a la seua renovació. En canvi, diversos pobles petits consten amb tots els seus plans obligatoris en vigor, com per exemple Os de Balaguer, des del maig d’aquest any, o Montoliu de Segarra, des de l’any passat.

tracking