PISOS BARRIS
La Mariola demana agilitzar tràmits per adjudicar habitatges socials
L’entitat veïnal, sempre sota la supervisió de professionals || La Paeria reconeix que els serveis socials estan desbordats i contractarà quatre treballadors
La falta d’habitatge és un problema palpable en la majoria de les zones antigues dels barris de Lleida, on hi sol haver pisos okupats i, paradoxalment, altres de buits o tapiats, molts dels quals propietat d’entitats bancàries. Davant d’aquesta realitat, l’associació de veïns de la Mariola insta les administracions a accelerar els tràmits per adjudicar pisos socials a famílies necessitades, “sempre sota el dictamen dels treballadors socials, que són els que coneixen i avaluen la situació de les persones”, apunta Víctor Ruiz, el president. Assenyala que l’okupació sense cap tipus de control tampoc és la solució i insta la Paeria i la Generalitat a “mobilitzar” tots els habitatges de la borsa social i augmentar-la, reforçant els pactes i contractes amb les entitats bancàries.
L’alcalde accidental Xavier Rodamilans va reconèixer recentment que els professionals de Serveis Socials estan “desbordats”, especialment a la Mariola, per la quantitat de treball i per un excés de burocratització de les tasques, “la qual cosa els ha allunyat del contacte diari amb les usuaris i les persones vulnerables, la seua veritable raó de la seua professió”.
En aquest sentit, Rodamilans va destacar que estan immersos en una reforma integral del sistema d’organització dels Serveis Socials perquè el circuit sigui més eficient i individualitzat. Així, per exemple, va indicar que es crearan pròximament quatre places de treballador social noves i que es cobriran baixes de llarga durada.
A la Mariola, dos caps de servei estan de baixa des de fa mesos.
“Fa cinc anys que visc en un pis, viu amb els meus fills i el meu marit i ho mantinc tot net. No vull problemes, només viure dignament i em tranquil·litzaria poder tenir un lloguer social abans que viure d’okupa”, explica Emilia, que viu en un pis de la planta baixa d’aquest bloc que, segons relata, és propietat d’una entitat bancària.
En canvi, la propietària d’un dels pisos lamenta la brutícia i l’estat ruïnós del bloc on va comprar un pis al febrer. “L’edifici no té porta d’accés i entra qui vol. La majoria dels inquilins no paguen despeses de comunitat, vaig rebre una factura d’aigua de 5.000 euros”, explica.
Critica que el gestor que li va vendre el pis no la va avisar que diversos habitatges estaven okupats, ja que si ho hagués sabut, no l’hauria comprat, afegeix.
La difícil convivència entre propietaris i okupesEls antics blocs de protecció oficial de l’època franquista són avui dia els que solen concentrar una elevada proporció d’habitatges okupats (i també tapiats), que en ocasions generen problemes de convivència entre els propietaris i els okupes il·legals. Un cas és el del bloc de Gaspar de Portolà, número 1, amb diversos pisos okupats. Els seus inquilins il·legals defensen que ho fan per necessitat.