Oficis perennes

Les noves tecnologies estan transformant el mercat de treball fins al punt de provocar la reconversió o fins i tot desaparició d’algunes professions. Un informe de l’empresa PWC que es va publicar el març passat concloïa que el 2030 un 30% dels llocs de treball al Regne Unit podria veure’s afectada per l’automatització. Però també hi ha sectors que queden bastant al marge d’aquest canvi radical.

Oficis com perruquer, fuster, lampista o forner modernitzen la maquinària o ofereixen més serveis, han d’estar al dia, en suma, però no sembla que la tecnologia posi en risc la seua pervivència.

“La tecnologia t’ofereix nous sistemes de gestió informàtica i de serveis, però no sembla que pugui suplir la mà d’obra”, indica Albert Bellet, president del gremi de perruquers de Lleida, que compta amb uns 1.200 establiments a la província, xifra que es manté més o menys estable des de fa temps.

Afegeix que el gruix dels negocis ha aconseguit superar la crisi i la pujada de l’IVA de l’activitat des del 8 fins al 21 per cent. “Sí que es van perdre alguns treballadors”, apunta en aquest sentit Bellet.

L’evolució tecnològica afecta en gran manera els instal·ladors, encara que també hi ha diferències entre el ventall d’oficis. “En instal·lacions d’aires condicionats, calefacció o de lampisteria cada vegada hi ha més components electrònics i domòtica”, explica Xavier Ferrer, president d’Agrisec, una de les dos patronals del sector.

Els forners també són optimistes pel que fa al futur. “Fa anys ho veia més negre amb la competència de les masses congelades, però la gent cada vegada valora més la producció artesanal i de quilòmetre zero i hi ha més conscienciació per l’alimentació saludable, la qual cosa ens beneficia”, opina Manel Llaràs, president del gremi. Encara que el saldo de fleques tancades i obertes durant els últims anys és negatiu a Ponent, defensa que l’essència és innovar i elaborar productes de qualitat.

En primera persona

«Vaig passar de pagès a forner».

“Després d’una forta calamarsada que em va fer perdre pràcticament tota la collita de la temporada, ho vaig veure clar. Vaig decidir reinventar- me i formar-me per ser forner. A casa ja elaboràvem pa, sempre ens havia agradat i me’n vaig anar a Barcelona a estudiar i a aprendre les tècniques tradicionals”, explica amb un somriure el Roger, de Benavent del Segrià, que va obrir fa una mica més de dos anys la fleca Papanbread, al carrer Roca Labrador de Lleida. “Hem aconseguit fidelitzar els clients, agraeixen les elaboracions artesanals i de qualitat, totes fetes amb massa mare, i el tracte pròxim que oferim”, assenyala. En aquest negoci familiar, també hi treballen i col·laboren els fills, nebots i la dona.

«El client és com de la família».

 

Désireé Mata regenta amb la seua mare Paquita Campaña la perruqueria Mata & Campaña, amb una llarga trajectòria des que el seu pare va obrir el 1967 una barberia per a homes que l’any 1974 va passar a ser també per a dones. “Per a nosaltres, el client és com si fos de la família”, la qual cosa es reflecteix en el fet que atén fills i néts dels clients dels primers anys. Mata diu que encara que les noves tecnologies no afecten l’essència de l’ofici, sí que ho fan en els serveis, com les tauletes perquè els clients acarin propostes de canvi de look, i afegeix que “les noves tendències de Londres arriben al moment, quan abans tardaven un temps”. També lamenta els problemes per trobar personal qualificat.

«Hi ha molta competència».

Fontanteria Camí és una empresa familiar que aquest any compleix els 65 anys de trajectòria i acaba d’ampliar la plantilla. “El gruix del nostre negoci continuen sent les reparacions a particulars,”, explica Miquel Camí, la tercera generació del negoci que va fundar el seu avi, i al qual s’ha incorporat després d’haver estudiat ADE. Apunta que internet ha augmentat la competència i ha influït en el funcionament del sector. “Sovint ens truquen per instal·lar una caldera o un aire condicionat comprat per internet i després no quadra amb la instal·lació i en culpen la mà d’obra”, exemplifica, i d’altra banda diu que l’especialització i el tracte personal amb el client són clau.

«Aquesta feina t’ha d’agradar».

 

Carlos Alarcón va ser membre de la primera promoció de fusteria de l’Escola del Treball als anys vuitanta. “Les màquines s’han modernitzat, canvien els materials o les modes, però la feina com a tal no canvia tant”, assenyala. “Aquest és un ofici bonic, però també molt pesat, exigeix treball físic i s’ha de ser molt acurat, per la qual cosa fa falta que t’agradi”, indica Alarcón. Afegeix que hi ha èpoques amb més o menys encàrrecs, però “si treballes bé, una feina et porta a una altra”. En un sector en què predominen la petita empresa i els autònoms, Alarcón apunta que “els joves ara no volen complicar-se la vida, sinó fer les seues hores i marxar a casa”.