Desallotjar okupes d'un pis a Lleida costa fins a un any de tràmits legals

Desallotjar okupes d’un pis pot costar fins a un any de tràmits judicials al propietari a Lleida. Tret que s’actuï immediatament, cal anar a la via civil i el procés és lent. La situació podria canviar si prospera una reforma legal que es tramita al Congrés per facilitar desnonaments exprés. La PAH hi està en contra i demana garanties socials.

Fer fora un okupa d’un pis pot comportar al seu propietari fins a un any de tràmits judicials a Lleida. I encara estarà de sort, perquè en jutjats d’altres províncies el col·lapse és més gran i l’espera per desnonar es dispara encara més. Tret que l’okupació es detecti molt ràpid i els Mossos desallotgin en menys de 48 hores –límit legal per a una actuació sense ordre judicial–, el propietari està abocat a anar als tribunals.

“El procediment és que has d’anar al jutjat per la via civil. Però no saps qui són els okupes i el jutjat quan notifica que no troba ningú i es va demorant. Després no es presenten al judici i després tarden molt a fixar data per al desnonament. Quan acaben sortint ha passat un any en què el propietari no ha pogut disposar del seu pis”, resumeix el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Lleida, Jaume Facerias.

La normativa empara totalment els okupes, no pots fer-hi res. M’he trobat en diverses ocasions que el propietari acaba negociant i pagant-los alguna cosa perquè okupin un altre pis”, va afegir.

Alguns propietaris opten per negociar un pagament perquè okupin un altre pis i s’oblidin del seu

“El temps que es tarda depèn molt de cada jutjat, però sí que és una demora normalment desproporcionada. Tardar vuit mesos, per exemple, pot ser habitual”, corrobora l’advocat lleidatà Ricard Borràs.

“Abans era una qüestió aïllada i molt polititzada, sobre béns públics o d’entitats com bancs. Però quan es generalitza i hi comença a haver la visió que pot afectar gairebé tothom la cosa canvia. Crec que la solució vindrà des del punt de vista legal, amb un canvi de normativa com es va fer per agilitzar els desnonaments per impagaments, introduint un procediment nou per la via civil molt més àgil”, va afegir.

Això és el que pretén, una proposició de llei que tramita el Congrés a iniciativa del PDeCAT. Està orientada a reformar la via civil per permetre el desnonament exprés en okupacions de pisos de particulars, entitats socials o de l’administració, però no d’entitats financeres.

Preveu que aquest tipus d’assumptes es dirimeixin en judicis verbals i que l’entrega de l’habitatge al demandant sigui immediata si acredita el seu dret. El Congrés va aprovar tramitar la proposta el març amb el suport del Partit Popular, Ciutadans, PNB, UPN i Fòrum Astúries. Van votar-hi en contra PSOE, Units Podem i ERC. Si no canvien els papers, el text tindria prou vots per prosperar, encara que caldrà veure si s’introdueixen esmenes.

En aquest sentit, el diputat del PDeCAT per Lleida, Toni Postius, va indicar que van presentar aquesta proposició “recollint la preocupació del món local sobre l’okupació il·legal d’habitatges per part de màfies organitzades”.

Postius va dir que el seu text és el mateix que el d’una proposta que va aprovar el Parlament amb el vot a favor del PSC, per la qual cosa veu sorprenent que el PSOE s’hi oposés a Madrid.

Recursos

La PAH reclama que es busqui resoldre problemes i no sols desallotjar.La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) es mostra molt crítica amb la proposició de llei per agilitzar els desnonaments en casos d’okupacions. “Només busquen desnonar, no donar solució als problemes socials”, va afirmar Henry Mora, que va afegir que l’exemple d’una família que se’n va un cap de setmana i li okupen el pis no és una situació que es doni més enllà d’algun cas puntual. “Busquen accelerar molt el desnonament, però no hi ha apartats que diguin que van en contra de les màfies, ni recursos per combatre-les i tampoc diu res sobre què passa amb les famílies en risc d’exclusió perquè se’ls busqui una alternativa”, va afegir.

La Generalitat té 23 dels seus habitatges a Lleida okupats L’Agència de l’Habitatge de Catalunya té un total de 23 dels pisos socials que gestiona a Lleida okupats de forma il·legal. Així consta en una resposta facilitada pel Govern a una pregunta parlamentària del grup de Ciutadans, que detalla que d’aquests vint-i-tres pisos, catorze els ocupen famílies en les quals s’ha detectat una necessitat social real i que estan pendents de regularitzar la seua situació mitjançant un procés d’adjudicació adequat a la normativa, que fixarà un preu de lloguer assequible per als ingressos que declarin i que sol ser molt baix.  Pot ser que es quedin al mateix habitatge en què estan o que se’ls n’entregui un altre, si aquell ja havia estat adjudicat a una altra família, van precisar fonts de la Generalitat. La gran majoria dels pisos en aquesta situació es troben a la capital (disset, onze dels quals pendents de regularitzar), mentre que també n’hi ha dos a Mollerussa, un a Artesa de Lleida, un a Bellpuig, un a la Seu i un a Tremp. Segons aquest balanç, l’Agència disposa a Lleida d’un total de 1.159 pisos, xifra que inclou no només els que són de titularitat pública, sinó també els que són de propietaris privats, principalment entitats financeres, i estan cedits per donar-los un ús social. La majoria són a la capital (600), però també n’hi ha a Balaguer (81), Mollerussa (66), Cervera (56), Tàrrega (54), la Pobla de Segur (47), Vielha (45), la Seu d’Urgell (35) i en unes 25 localitats més. D’aquests, un total de 1.033 estan llogats a les persones a les quals els van ser adjudicats, la qual cosa representa un 89 per cent del total. Així, els habitatges en situació irregular suposen un percentatge molt baix del total, de tot just un 2%, mentre que els lliures són el 8,9% restant. Sempre s’intenta tenir un mínim de pisos lliures per a situacions d’emergència social.