URBANISME
La Paeria portarà al ple abans que s'acabi l'any el nou pla general
Apostarà per la rehabilitació i per convertir patis en zones verdes
Vista aèria de la ciutat, amb la zona del Camp d’Esports en primer terme.
El govern municipal impulsarà l’aprovació al ple abans d’acabar l’any de diversos documents importants per a l’organització de la ciutat, entre els quals l’aprovació inicial del nou pla general urbanístic (POUM), del qual ja es va aprovar un avanç el 2015.
La previsió, va explicar el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, és que durant l’octubre i el novembre es facin reunions amb tots els grups per presentar el document que han elaborat els tècnics i negociar esmenes. “La nostra idea és crear una taula de concertació a partir dels eixos generals del POUM i el seu nivell de concreció. A partir d’aquí escoltarem propostes i intentarem posar-nos d’acord per aconseguir un alt nivell de consens”, va assenyalar Larrosa.
El nou pla se centrarà, va indicar, en la regeneració urbana, no preveurà noves àrees de creixement als afores i fixarà zones d’actuació preferent per potenciar la rehabilitació d’habitatges.
Larrosa diu que l’octubre i el novembre negociaran els eixos generals amb la resta de grups
Sí que plantejarà esponjar determinats barris en l’eixamplament de la ciutat, rebaixant densitats constructives i aprofitant patis interiors com zones verdes d’ús públic. “Volem incentivar la rehabilitació i el nou habitatge en zones on ara és complex, però també optimitzar millor la distribució per guanyar espai públic i zones verdes”, va afirmar Larrosa.
L’avanç del POUM es va aprovar al ple de l’octubre del 2014 amb els vots de la majoria absoluta dels quals disposava aleshores el PSC i l’abstenció dels dos grups de l’oposició, CiU i PP. En aquest mandat, la composició del ple ha canviat radicalment, de manera que l’equip de govern del PSC, amb vuit regidors, necessitarà el suport d’almenys sis edils més per garantir-ne l’aprovació.
Aquest avanç limita substancialment l’expansió urbanística, ja que bona part del sòl urbanitzable del Pla General vigent encara no s’ha desenvolupat, ja que l’esclat de la crisi a finals de l’any 2007 va bloquejar la majoria de plans.
Així doncs, només preveu transformar en residencials dos sectors als Magraners i a Rufea (entre el bypass de l’AVE i el Camp Escolar). S’ha de tenir en compte que l’actual POUM permetia un gran creixement urbà amb vista que la ciutat tingués 179.000 habitants el 2015.
Detalls
- L’actual finalitzarà sense 40.000 dels pisos que podien edificar-se. L’actual planejament urbanístic municipal ja té capacitat per facilitar la construcció de més de quaranta mil habitatges, al no haver-se desenvolupat gran part del creixement permès. L’avançament del nou preveia augmentar aquesta xifra en 6.221, fins a les 46.000, dels quals 22.521 serien en sòl urbà, incloent-ne uns 3.000 de ja edificats i buits que serien susceptibles de sortir al mercat. Uns altrs 5.652 podrien aixecar-se en sòl urbanitzable delimitat i els 18.705 restants, en sòl urbanitzable no delimitat, en el qual no s’ha iniciat els tràmits per a la urbanització. Les previsions de creixement que estudiava aquest avanç compten amb una forquilla molt àmplia que va des d’un mínim de 141.000 fins a un màxim 179.000 habitants l’any 2030.
- Preveu aprovar ben aviat l’ordenança de paisatge urbà. L’ordenança del paisatge urbà de Lleida fa gairebé una dècada que està pendent – es va anunciar el 2008. La Paeria té gairebé enllestit un esborrany, que preveu aprovar abans de finals d’any. “Suposarà un salt qualitatiu en totes les dimensions, no només per a espais singulars, sinó per a tot l’entorn”, va explicar. Definirà, per exemple, com ha de ser el mobiliari urbà, quins arbres cal plantar, les façanes i teulades tradicionals que s’han de preservar i un llarg etcètera. Altres iniciatives que es tramitaran a la tardor seran l’aprovació de la nova ordenança de soroll i el mapa acústic de la ciutat; el pla especial de telecomunicacions que reordenarà les antenes de telefonia; el catàleg de masies de l’Horta; i l’“estratègia de custòdia del territori” per impulsar un banc de terres.
