Set de cada deu metges de Lleida exerceixen simultàniament a la pública i la privada

Un total de 1.061 facultatius col·legiats a Lleida o, el que és el mateix, set de cada deu, compaginen simultàniament el seu exercici professional a la sanitat pública i la privada. Així ho reflecteixen dades facilitades pel Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL), que detallen que dels aproximadament 1.500 metges en actiu són “una minoria” els que exerceixen únicament en l’àmbit privat.

Facultatius consultats per aquest diari coincideixen a apuntar que els principals motius que els impulsen a compaginar la sanitat pública i la privada són l’econòmic, atesa la pèrdua del poder adquisitiu en el sector públic en els últims anys, i la llibertat de l’exercici professional que els brinda la privada. “Els protocols mèdics estan molt marcats i jerarquitzats a la sanitat pública. Alguns TAC o proves complementàries les tenim limitades, així com la prescripció de certs tipus de medicaments”, exemplifica un especialista que exerceix en tots dos costats. “A la privada, un cirurgià pot cobrar més en una tarda a quiròfan que en tot un mes operant a la pública, no té cap lògica”, detalla un altre metge.

De fet, sense complements ni guàrdies, el sou d’un metge especialista de l’Institut Català de la Salut (ens públic al qual pertany l’Arnau de Vilanova) és de 39.000 euros bruts anuals, inferior al salari brut d’una infermera, segons afirmen fonts solvents, la qual cosa considera una retribució insuficient per la formació i la seua alta responsabilitat. Per aquesta raó, insisteixen, és freqüent que els facultatius optin per fer guàrdies (en les especialitats que n’hi hagi) o complementar la jornada laboral amb col·laboracions en clíniques o consultes privades. Algunes de les especialitats amb més demanda en l’àmbit privat són Ginecologia, Traumatologia, Pediatria, Oftalmologia i Cirurgia.

Emparat per la llei i sense conflictes d’interessosEn diverses ocasions, s’ha posat sobre la taula si és ètic o moral compaginar tots dos exercicis o si pot sucumbir en un possible conflicte d’interessos, si bé és cert que la llei ho regula i permet fer-ho. En aquest sentit, Ramon Mur, president del Col·legi Oficial de Metges de Lleida, subratlla que el sector sanitari és el més perjudicat pel que fa a salaris entre els anys 2008 i 2016, “amb l’agreujant que prèviament la retribució dels metges espanyols ja era la pitjor d’Europa occidental”. A més, insisteix, “si no existís aquesta compatibilitat, no es podria donar resposta a la demanda assistencial que requereix la ciutadania”.