Prop de mil lleidatans eviten entrar a la presó amb treballs comunitaris

Prop de mil persones van evitar entrar a la presó de Lleida l’any passat a canvi de fer treballs comunitaris i també amb l’assistència a cursos, programes formatius o tractaments mèdics. Aquesta opció s’anomena mesures penals alternatives, un programa que va incloure la reforma del Codi Penal del 1995 i que el departament de Justícia de la Generalitat defensa pel seu elevat nivell de reinserció.

Segons les dades proporcionades per la conselleria, l’any passat, un total de 969 persones es van beneficiar d’aquestes mesures penals alternatives, un 48% més que un any abans. El jutge imposa aquest tipus de mesures per evitar la presó en delictes de poca entitat o condemnes de menys de dos anys sense antecedents penals previs. Es divideixen en tres tipus: treballs en benefici de la comunitat, obligacions (que inclouen programes formatius, teràpies o tractaments) i mesures de seguretat, que implica, per exemple, l’ingrés en un centre de rehabilitació o la custòdia familiar.

Més de 250 organismes i consistoris ofereixen places per fer aquests treballs autoritzats per un jutge

L’any passat, els jutges de Lleida van aplicar treballs en benefici de la comunitat en vuit de cada deu casos, amb un total de 778 persones, que compaginen el seu treball amb aquesta condemna alternativa. Per fer-ho, Justícia compta amb un conveni de col·laboració amb 249 entitats i administracions públiques de Ponent que ofereixen més de 500 places i cobreixen tot el territori, cosa que permet al condemnat complir l’obligació penal a prop de casa i sense trencar els vincles familiars i socials.

Segons Justícia, l’any passat, es van prestar 76.451 hores en benefici de la comunitat a la província. A tall d’exemple, la Paeria ofereix places en diferents equipaments municipals, com el cementeri o la Mitjana, així com el Consorci del Turó de la Seu Vella, el centre de fauna salvatge de Vallcalent o la protectora de Tàrrega.

Per a Heras, aquestes mesures “van pel bon camí”, perquè permeten a les persones que han comès un delicte lleu adonar-se del que han fet i no trencar els vincles amb la societat. Encara que l’última paraula és del jutge, el Govern considera que no s’utilitza prou aquest tipus de mesures.

Heras assenyala que és “un repte que tenim com a societat” i ressalta que aquestes mesures ajuden a la reinserció i eviten la reincidència. Tanmateix, després de vint anys en vigor, Heras advoca per una reforma perquè la durada sigui més curta i es guanyi en intensitat.