Estudis per trencar estigmes

“Veure gent de la teua ètnia que està aconseguint coses reconforta. Es té una visió molt negativa del col·lectiu gitano, pensen que no servim per a res, i no és així. Nosaltres avui estem demostrant que podem ser iguals que qualsevol altre. Som diferents, sí, però igual de vàlids. Que no et jutgin per ser gitano.” Així de clar s’expressa Lidia Martínez, de 17 anys, que d’aquí a uns dies començarà segon de Batxillerat i té decidit que després estudiarà el grau d’Educació Social. És una dels alumnes d’ètnia gitana de Lleida que estudien més enllà de l’ESO. “Som molts, no quatre”, remarca. El programa d’Ensenyament de promoció escolar d’aquest col·lectiu dóna fruits i amb l’ajuda de mediadors, educadors i associacions busca la implicació de les famílies (vegeu el desglossament). “La meua mare és molt gitana, té els seus costums, però sempre m’ha donat suport perquè estudiï. Sóc la primera de la família”, relata, i reconeix també la tasca d’educadors i mediadors. “Sense el reforç de la família i els educadors, m’hauria casat i m’hauria quedat a casa”, admet.

Marcos Doya, de 17 anys, també és el primer del seu entorn que estudia. Comença un cicle formatiu d’Emergències Sanitàries i espera ser un mirall per al seu germà i els amics. “M’agradaria avançar a la vida, vull superar-me a mi mateix”, remarca, i reconeix l’esforç que li ha costat arribar fins on ha arribat.

“Estem demostrant que podem ser igual que qualsevol. Que no ens jutgin per ser gitanos”

Ensenyament, mediadors i associacions uneixen forces per convèncer els alumnes i les famílies

Judit Berdejo té 28 anys i dos fills i és universitària. No va acabar quart d’ESO, però després s’ho va replantejar i va tornar a les aules. “Sabia que no volia la vida de quedar-me a casa”, assenyala. Va cursar diversos cicles d’FP, va treballar dos anys, va fer un altre cicle i, al final, es va matricular a Medicina. Comença ara segon i destaca que no és l’única de la seua ètnia a la carrera. Afirma que la família no ha influït en les seues decisions. “No sempre són els pares. Jo vaig decidir deixar-ho i després, tornar a estudiar”, recalca.

Gabriel Mendoza, de 24 anys, començarà tercer de Treball Social i abans va cursar dos cicles d’FP. Ningú de la família ha estudiat i recorda que a tercer d’ESO volia deixar-ho. “No estava motivat, però la promotora escolar Raquel Salazar em va convèncer de seguir. No vaig pensar mai que acabaria a la universitat, però aquí estic”, destaca. Subratlla que el fet que els mediadors siguin també gitanos resulta positiu i diu que en el futur voldria dedicar-se a treballar a favor del seu barri, la Mariola.

El delegat d’Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés, va remarcar que volen que tots els alumnes rebin el màxim de formació “perquè està demostrat que és la garantia del seu èxit personal i professional”.

Així mateix, mediadors i associacions com Fem Progrés contribueixen a fer que les famílies assumeixin la importància dels estudis per al futur dels nens i nenes.

Susana Díaz és una de les promotores escolars que, al costat d’Antonio Mendoza, s’encarreguen d’aquesta tasca i de convèncer els mateixos alumnes que no deixin les classes. “Costa, però a poc a poc es va avançant i espero aconseguir que molts segueixin estudiant”, assegura. Nando Nouvilas, president de la plataforma La Veu del Gaf, que aglutina diverses entitats gitanes, considera que els treballs tradicionals entre el col·lectiu, com ara recollir ferralla, “s’han quedat obsolets”, i defensa la necessitat de formació “perquè els nostres fills i néts no quedin despenjats d’una societat cada vegada més competitiva”.

“Espero aconseguir que molts segueixin estudiant”

Els objectius del programa de promoció escolar d’aquests alumnes són diagnosticar la seua situació per prevenir l’absentisme, contribuir al seu èxit escolar i la promoció sociolaboral i, a més, fer visibles els valors de la cultura gitana dins del currículum escolar i la vida del centre.