Carlos Batlle: «Ens falten venedors amb idiomes que viatgin»

Mira la resta de testimonis al reportatge "L'Horta, entre l'espasa i la paret"

“Aquí tenim vint-i-cinc famílies de pagesos i quaranta-cinc treballadors, professionals de l’agricultura. Els marges,  últimament, són molt ajustats. La competència és ferotge i és difícil viure de l’agricultura. L’Horta de Lleida és el cor de la història de la fructicultura i la zona que va de Fraga a Balaguer i Mollerussa és referent mundial en fruita, amb grans professionals. Nosaltres vam saber diversificar i tenim una quantitat baixa de fruita de pinyol, sobre un 30%. La reducció dràstica de fitosanitaris per part de la Unió Europea va fer més difícil conrear peres i molts van apostar per la fruita de pinyol, perquè és més fàcil. Sempre he cregut que era dolent apostar pel que és fàcil, perquè és el que farà tothom. Del 1995 endavant, no estava de moda plantar pereres. Et miraven de reüll i pensaven que estaves boig. Ara tenim el 50% de la producció en pera i hi ha molta menys competència, fins i tot en l’àmbit mundial. Enviem peres als Emirats Àrabs i a Polònia. L’assignatura pendent és la comercialització. Hem tingut sis o set campanyes nefastes. Això només es pot  solucionar o bé reduint la producció, o bé venent millor el que fem. El món és molt gran i cal treballar el mercat dia a dia, mimant el client. Ens falta la figura del venedor que es mou per altres països, que domina i parla idiomes. El mercat de proximitat és important, però la nostra producció és molt gran. Si venguéssim el 5 o el 7% a prop, ja ens conformaríem.”