La crisi de la fruita obliga l'Horta de Lleida a reconvertir-se

L’agricultura a l’Horta de Lleida fa anys que està en declivi, amb una gran reducció de les explotacions en les últimes dècades, però la crisi de preus de la fruita està accentuant el problema i posa de manifest la necessitat d’una reconversió. Als problemes ja coneguts d’envelliment i falta de relleu generacional, parcel·les massa petites (sobretot a la zona de Pinyana) i pèrdua de terreny rural pel creixement de la ciutat (ara frenat), s’hi uneixen altres de propis del sector, com és la falta de dimensió i les mancances en la comercialització, que fan que l’ambient sigui pessimista. “Molts aguanten perquè tenen 55 anys i esperen a jubilar-se, però, tal com estan els preus, acabaran marxant tots”, explica un pagès veterà a punt de la retirada.

EN PRIMERA PERSONA Clica a cada nom per conèixer la seva història       - Sergi Rosselló, conrea lavanda a Copa d’Or      - Xavier Cambrodí, Ous Codi 0 (pda. Montcada)      - Albert Oliu, pagès a la partida Serrallonga      - J. Blanch i R. Muñoz, melmelades i conserves Blanch      - Carlos Batlle, berent a Sanui Fruits      - Miquel Badia, casa rural Ca l’arbequí

Molts coincideixen en el diagnòstic –la necessitat de diversificar els cultius més enllà de la fruita i els farratges–, però no resulta fàcil posar-ho a la pràctica, encara que hi ha algunes experiències d’èxit en verdures i hortalisses, flors, melmelades i d’altres. “Si els cultius no poden ser de fruita, hauran de ser d’altres coses. Produccions de proximitat amb un alt valor afegit o flors, conserves... Alguna cosa haurem de fer. No pot ser que l’Horta quedi abandonada i despoblada, però el relleu és molt difícil. Fins ara, les finques que deixa la gent que va marxant les van agafant altres de més joves, arrendades a baix cost. Però, tal com va la cosa, també se n’aniran. No pot ser invertir i estar-hi perdent diners”, planteja Salvador Solsona, president de Butsènit i de la comissió de l’Horta de la FAV.

“O es busquen alternatives o cultius nous, o estem acabats. Encara s’estan plantant nectarines i préssecs perquè són més barates i produeixen més de pressa. És la ruïna absoluta. Ja fa anys que s’està anant a pèrdues”, afirma Joan Queralt, de Torres de Sanui.

Per viure del camp, ara cal conrear almenys deu hectàrees, i encara millor si són quinze, quan una generació enrere molts vivien amb finques de només dos. Sovint no resulta fàcil aconseguir-les a l’Horta. Arrendar la terra del veí que es jubila és l’estratègia que han seguit molts, però no sempre és factible o suficient.

“Cal generar indústria, petits espais de transformació de productes d’horta i fruita amb més valor afegit i marca Horta per millorar-ne la comercialització”, assenyala el tinent d’alcalde d’Urbanisme i Horta, Fèlix Larrosa. L’aposta de la Paeria passa per promoure la diversificació i l’especialització de cultius, com són les verdures i hortalisses ecològiques, per exemple, i també altres usos, com el turisme rural, la transformació de productes o les granges escola. El nou catàleg de masies ha de facilitar-ho i “també farem invesiones per fer l’Horta més competitiva”, va assenyalar Larrosa. “Calen eines per generar rendes complementàries, però falta relleu generacional: el pagès de 60 anys no canviarà”, va afegir. “Cal especialitzar-se, i això val molts diners. No tothom pot fer-ho, perquè les explotacions són petites. Crec que aquesta campanya marcarà una tendència, perquè hi haurà gent que econòmicament no ho podrà suportar, ja que no els renovaran els crèdits. Estar quatre anys a pèrdues és molt dur i si aquest any torna a anar malament...”, va advertir Pere Roqué, d’Asaja.

EN PRIMERA PERSONA

Clica a cada nom per conèixer la seva història