Absolen un lleidatà jutjat per abusos als seus fills de 3 i 5 anys

El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència de l’Audiència Provincial de Lleida que el desembre de l’any passat va absoldre un veí de la capital, J.F.D.L.C., que va ser jutjat acusat d’abusar sexualment de la seua filla i el seu fill entre els anys 2005 i 2007, quan aquests tenien entre quatre i sis anys i entre tres i cinc, respectivament.

La Fiscalia havia sol·licitat una condemna de sis anys de presó i l’acusació particular, exercida per l’exparella de l’absolt i mare dels fills, l’elevava fins als deu anys. Precisament, va ser l’acusació particular la que va recórrer la sentència davant del Suprem, al considerar que el tribunal “va fer, en la seua resolució, una interpretació totalment esbiaixada de les valoracions de l’Equip d’Assessorament Tècnic i Atenció a la Víctima (EATAV), EAIA Sants i Unitat de Pediatria Social de l’hospital Germans Trias i Pujol”.

Apliquen el principi ‘in dubio pro reo’, és a dir, en cas de dubte, a favor de l’acusat

En el judici, els psicòlegs que van avaluar els nens van afirmar que els abusos eren “probables”. Tanmateix, l’Audiència Provincial va dictar una sentència absolutòria “per la insuficiència del material probatori” contra el processat. Ara, el Suprem s’expressa en els mateixos termes, al considerar que “les úniques proves amb contingut incriminatori desplegades en l’acte del judici oral van ser la declaració de la mare dels menors i els informes psicològics, proves que són insuficients per desvirtuar la presumpció d’innocència de l’acusat”. Així mateix, el Suprem afegeix que “l’Audiència aplica, com no podia ser de cap altra manera, el principi in dubio pro reo [davant del dubte, a favor del reu]” i no admet el recurs de cassació, per la qual cosa la sentència d’absolució ja és ferma.

L’absolt va negar davant del tribunal que hagués abusat dels seus fills i va culpar l’exdona de manipular els petits i de venjar-se per la separació. La Fiscalia havia sol·licitat una condemna de sis anys de presó, tres per cada un dels delictes continuats d’abusos sexuals de què l’acusava, i una indemnització per als menors de 20.000 euros, mentre que l’acusació particular havia elevat la petició fins als deu anys de presó, al considerar que hi va haver accés carnal i que havia de compensar els nens amb 40.000 euros pels danys morals, però el Suprem diu que no hi ha proves.