Cirurgies als ambulatoris

Les cirurgies menors més habituals són de l’àrea de dermatologia, com és el cas de l’extracció de nevus, berrugues víriques, lesions quístiques o ungles roges (matricectomies) que s’extirpen, fonamentalment, amb un electrobisturí o a través de la crioteràpia (aplicació de nitrogen líquid per cremar les lesions superficials de la pell).

Els metges de capçalera reben formació específica per fer aquest tipus de cirurgies. Així, per exemple, el pla formatiu per a l’any que ve de l’Institut Català de la Salut (ICS) preveu un curs de cirurgia menor ambulatòria avançada dirigit a metges de família que ja les practiquen. “Les tècniques avancen i la formació continuada és imprescindible, com en totes les especialitats mèdiques”, indica Marta Ortega, facultativa del CAP de Cappont que fa més de deu anys que realitza aquest tipus d’intervencions ambulatòries, sempre amb el suport d’una auxiliar de clínica. “A pesar de ser senzilles, es requereixen quatre mans: les meues han d’estar estèrils en tot moment”, subratlla Ortega.

Els procediments quirúrgics que s’efectuen als CAP no requereixen mai anestèsia general, només local

Molts CAP fan ara ecografies o infiltracions, una cosa que era impensable fa vint anys

També el currículum acadèmic dels metges residents d’aquesta especialitat preveu un curs sobre aquests procediments quirúrgics, amb una part teòrica i pràctica consistent a fer rotacions en diferents ambulatoris que les practiquen.

En general, el grau de satisfacció del pacient és molt alt. “Agraeixen la proximitat i la familiaritat de l’ambulatori, són els seus metges de tota la vida. Les cures també les fem aquí”, explica Ortega, que al llarg d’un matí pot practicar fins a una desena de cirurgies. De la mateixa manera que les cures, el control de les mostres extretes als ambulatoris és un altre procediment clau que prossegueix les esmentades intervencions. Si és necessari, s’envien a la unitat d’Anatomia Patològica de l’hospital Arnau de Vilanova perquè les analitzin.

La (r)evolució tecnològica i de serveis als CAP Ecografies, infiltracions, cirurgies menors ambulatòries o espirometries (proves que permeten analitzar la funció del pulmó i les vies respiratòries). Aquestes i moltes altres proves es porten a terme als ambulatoris, una cosa que era impensable fa vint-i-cinc anys. I és que els professionals d’Atenció Primària i els pacients han estat testimonis de com s’incrementava substancialment la cartera de serveis que oferien els CAP. “L’Atenció Primària ha evolucionat moltíssim, és més interdisciplinària i evita desplaçaments innecessaris de pacients a l’hospital, en part, gràcies als avantatges de fer un bon ús de la tecnologia”, explica Núria Nadal, directora d’Atenció Primària a Lleida.   De fet, aquesta evolució no s’entén sense la multiplicitat de canals de comunicació entre professionals sanitaris i els pacients. “El malalt agraeix poder resoldre dubtes sobre la prescripció o la dosi d’un fàrmac o comentar els resultats de l’analítica via correu electrònic amb el metge de capçalera. Hi veuen més proximitat i accessibilitat”, assenyala Nadal. Els centres d’Atenció Primària també han reforçat la prevenció i el foment de la salut amb la realització de diferents projectes. “Abans, un pacient anava a l’ambulatori quan estava malalt. Ara, el CAP surt al carrer.”