FIRES MUNICIPALISME
Municipàlia manté els 20.000 visitants i tanca amb bones expectatives de negoci
Ros fa un “balanç molt positiu” i destaca els contactes internacionals || El sector tecnològic i els mecanismes de participació, les energies renovables i els vehicles elèctrics, els més rellevants
La dinovena edició de Municipàlia i la tercera d’Innocamping van tancar ahir amb un balanç “molt positiu per part dels expositors”, mantenint els 20.000 visitants
−
xifra similar a les anteriors edicions
− i amb una destacada presència d’assistents estrangers, fet que va propiciar primers contactes comercials de cara a futures vendes amb els 334 expositors
. Així ho va destacar l’alcalde i president de la Fira de Lleida, Àngel Ros, que va remarcar la consolidació de els dos fires com a referents en l’àmbit públic local i al sector turístic.
“Les jornades tècniques i les missions comercials, així com la presència de potencials compradors de països de l’Àfrica i Sud-amèrica han estat molt notables”, va apuntar. A més de l’aposta per les energies renovables, l’estalvi energètic o els vehicles elèctrics, aquest any han estat especialment rellevants el sector tecnològic i, en especial, els dispositius aplicats als processos participatius que ajuden a detectar problemes i necessitats dels ciutadans. “Aquestes eines són el nou mobiliari urbà de les ciutats”, va apuntar l’alcalde, Àngel Ros.
Respecte a l’impacte econòmic de Municipàlia i Innocamping a la ciutat, es va confirmar que va ser del voltant dels vuit milions d’euros, que es va traduir en una alta ocupació dels equipaments hotelers, així com dels establiments de restauració i altres serveis generals de la ciutat. L’alcalde també va assenyalar que la situació política de Catalunya no ha afectat el nombre de visitants en les dos fires.
Municipàlia també va acollir ahir una jornada sobre la inclusió laboral de persones amb discapacitat en l’administració i en les empreses. Diversos representants de companyies i tècnics de la Paeria van explicar les seues experiències a favor de la integració laboral d’aquest col·lectiu.
Lleida
Cada vegada són més els equipaments i edificis de Catalunya que recorren a eines que els permetin reduir el consum energètic i optimitzar les instal·lacions de calefacció, il·luminació, moviment o ventilació, entre altres paràmetres. Per a això, el control remot i la telegestió d’aquest dispositiu (via una aplicació des de l’smartphone) i el seguiment exhaustiu per part del gestor energètic són claus per disminuir fins a un 30 per cent el consum energètic.
Precisament, la fira Municipàlia va acollir ahir la presentació de 9hnet, un dispositiu que s’instal·la a la sala de calderes de l’edifici per optimitzar el consum energètic. “A les escoles, per exemple, hi ha passadissos que són molt poc freqüentats o podem personalitzar i ajustar quins dies i hores volem que s’activi la calefacció o els llums de determinades zones dels immobles”, va indicar Albert Agustí, de la firma 9Habitat Intel·ligent de Centelles.
Agustí va detallar també que és fonamental, abans d’instal·lar qualsevol dispositiu, conèixer al detall els usos de l’equipament i dur a terme un seguiment constant de les variables analitzades per aconseguir una reducció del consum energètic de fins al 30 per cent.
Insten a prioritzar els criteris tècnics en les contractacionsLa directora general de Contractació Pública de la Generalitat, Mercè Corretja, va advocar ahir a Lleida per prioritzar pels criteris tècnics i d’innovació per sobre dels econòmics a l’hora de seleccionar proveïdors de béns i serveis. “El model de contractació pública fins ara estava basat en una dimensió econòmica. Actualment l’estem canviant a favor de la innovació i de la qualitat. Els plecs dels concursos han de ser més oberts i requereix un treball conjunt entre els polítics i les empreses”, va explicar Corretja. També va destacar que la contractació pública representa al voltant del 18 per cent del PIB en la majoria de països de la UE, mentre recordava que Alemanya, Holanda o Suècia compten amb models de contractació més innovadors i capdavanters.