“Els robots, que ja han superat la intel·ligència humana, pagaran impostos”

Kim Faura, director general de Telefónica a Catalunya, és un gran comunicador. “Això és perquè no sóc tècnic i per això faig que m’ho expliquin tot molt bé per entendre-ho.” I funciona. El primer dels Diàlegs al Roser amb què SEGRE commemora el trenta-cinquè aniversari del seu naixement i el vintè de l’edició en català va ser tot un èxit. Sobre la taula, com cal enfrontar-se a un món canviant en el qual ja no pot donar-se res per segur. “Portem a les butxaques smartphones que són més potents que l’ordinador que va portar l’home a la Lluna.” I aquesta revolució digital ha derivat en el que Faura va denominar “disrupció digital”. “Recorden quan tenien a la cantonada de casa una botiga de revelatge de fotografies i a l’altra cantonada una botiga de lloguer de pel·lícules? On és Kodak? On és Blockbuster, que figurava entre les cent companyies més grans del món?”

Els avenços tecnològics se succeeixen amb tanta rapidesa “que ja hi ha algú que s’ha preocupat d’elaborar normatives”. En el passat, durant la revolució industrial, una màquina substituïa la feina de cinc-centes o de mil persones. “Això ara es multiplica per deu. Les màquines no paren per menjar ni per dormir.” Això sí, a diferència del que succeïa al segle XIX, “els robots hauran de pagar impostos” i “tenir una assegurança”. Tindran drets i obligacions. “I també un interruptor d’emergència per si cal desactivar-los.” Tampoc es pot crear un robot per fer mal a un ésser humà, de la mateixa manera que està prohibit crear vincles emocionals amb aquestes sofisticades màquines. Sona a pel·lícula de terror, però és que les xifres que Kim Faura posa sobre la taula són de vertigen. “El telèfon va tardar setanta-cinc anys a arribar als cent milions d’usuaris al món. El mòbil només en va tardar setze. Instagram, dos anys. Candy Crush, un any. Però és que Pokémon Go! va aconseguir els cent milions d’usuaris en vint-i-cinc dies.”

També de vertigen són les xifres de l’augment de demanda experimentat per Telefónica en plena crisi. “El problema és que no sabem com monetitzar-ho.” I en l’horitzó, el 5G, “que jo diria que fins ben entrat el 2024 o el 2025 no serà aquí”. Això sí, quan arribi, ho farà amb uns “avantatges impressionants.” De velocitat, d’espectre i, sobretot, de tènsia, “que és la velocitat de reacció quan prems un botó. Amb els 4G, la capacitat de reacció no és immediata. Amb els 5G, un cirurgià podria operar un cor aquí des de Nova York amb total precisió”.

I als canvis tecnològics cal afegir la revolució que han suposat les xarxes socials en la manera de comunicar-se. “I han arribat per quedar-s’hi.” Facebook té més usuaris que habitants té la Xina. “Això significa que qualsevol missatge que passi per aquesta xarxa té un impacte brutal.” Instagram és més gran que la Unió Europea i Twitter, més gran que els Estats Units. “Les xarxes socials són una altra forma de disrupció digital.”

En tan sols quatre anys, el consum de temps dedicat a internet s’ha incrementat un 84 per cent, mentre que la televisió ha baixat un 6 per cent. “Els nens ja no miren la tele.” I això fa que caiguin els ingressos per publicitat en els mitjans, “mentre pugen a Google i Facebook”. Cal estar a l’aguait. “A Telefónica, teníem un producte similar al WhatsApp, però la facturació dels SMS suposava un 15 per cent de la divisió de mòbils i el vam aturar. Va ser un error.” Per contra, “guardem emmarcat l’estudi d’uns grans consultors estratègics que advertien Telefónica que no invertís en telèfons mòbils, que això només seria cosa d’executius”. Un encert fer-ne cas omís.