SEGRE

EDUCACIÓ PROJECTES

L'escola més inclusiva

Els centres de Lleida van escolaritzar el curs passat 234 alumnes amb necessitats especials a Infantil, 1.234 a Primària i 613 a l’ESO i Ensenyament vol potenciar aquesta via || Col·legis, instituts i directors diuen que només podran complir-ho amb més recursos humans i materials

Una alumna amb discapacitat visual utilitzant una pantalla adaptada a classe.

Una alumna amb discapacitat visual utilitzant una pantalla adaptada a classe.OCE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Directors de col·legis d’Infantil i Primària van afirmar que Ensenyament els va explicar el projecte d’educació inclusiva en una reunió recent, encara que sense detalls ni un calendari concret d’aplicació. Van destacar l’esforç que suposa atendre aquest tipus d’alumnes a jornada completa i en la modalitat denominada escolarització compartida, en la qual dos dies a la setmana van a l’escola ordinària i tres, a una d’especial. “Fem el màxim que podem, però els recursos són limitats. Aquests nens necessiten una atenció individualitzada, però no podem deixar d’atendre la resta de la classe”, va assenyalar la responsable d’una escola. Va afegir que disposen de personal de suport i acompanyament per a aquests alumnes, però va incidir que també necessiten material adaptat a la seua discapacitat o trastorn, el currículum educatiu o programar-los activitats alternatives. “Això costa molta feina i s’ha de fer bé”, va subratllar.

Una altra responsable va indicar que “l’escola ja és molt inclusiva i, si volen fer-la més, d’acord, però amb més recursos, perquè l’objectiu ha de ser que tots els alumnes estiguin ben atesos”, opinió en la qual van coincidir altres responsables de centres educatius, tant de Primària com de Secundària. “Si és així, pot funcionar”, va remarcar una altra directora.

Directors de centres volen recursos perquè “tots els alumnes puguin estar ben atesos”

La presidenta a Lleida de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), Elisa Solé, va dir que “la intenció és molt bona”, però va apuntar la necessitat que els pares amb fills amb necessitats especials siguin assessorats per poder decidir en quin centre escolaritzar-los. Es va preguntar, així mateix, si hi ha prou especialistes per atendre’ls i si tots els col·legis estan adaptats per a aquesta tasca.

“Està molt integrat i content”, explica el Toni, el seu pare, que precisa que “potser el problema més gran és la falta d’hores de vetllador”. Els vetlladors ajuden alumnes amb minusvalideses i l’Oriol només disposa d’una hora al dia. A més, a Tremp és díficil trobar monitors per a una hora, amb la consegüent poca retribució. El Toni diu que els companys ajuden el seu fill i que els professors adapten els exàmens, fent-los més curts o donant-li més temps, perquè la malaltia també li limita la força dels braços. I, pel que fa a les excursions, l’opció és contractar un autocar adaptat o bé un taxi per a ell.

“Està molt integrat i content, potser falten hores de vetllador”

Oriol Ruiz, alumne de quart d’ESO de l’institut de Tremp, és un exemple de l’escola inclusiva. Va en cadira de rodes perquè pateix distròfia muscular, però això no és una barrera per desenvolupar la seua activitat escolar, ni tampoc per a l’esportiva, ja que ostenta diversos títols d’Espanya d’eslàlom en cadira de rodes elèctrica.

Una alumna amb discapacitat visual utilitzant una pantalla adaptada a classe.

Una alumna amb discapacitat visual utilitzant una pantalla adaptada a classe.OCE

tracking