Kim Faura: "Si algú ho sap, contractat"

Kim Faura no va defugir cap pregunta dels assistents al primer dels Diàlegs al Roser, que el van interrogar sobre novetats tecnològiques, però també sobre temes més mundans o més propers, com la cobertura de les zones rurals de muntanya o el servei d’atenció al client de Telefónica. En un animat col·loqui que va conduir Santi Roig, de Lleida Televisió, fins i tot va sorgir una inesperada oferta laboral per a qui tingués la resposta a la pregunta del milió: com treure rendiment al trànsit de dades per internet. “Qui tingui la resposta està contractat”, va assegurar.

Hi haurà bona cobertura a totes les zones rurals?

El director general de Telefónica a Catalunya va ser contundent: “A curt termini, on hi ha coure, hi haurà fibra òptica.” A més, va subratllar que Espanya és líder en aquesta infraestructura, per la qual cosa “el 100% de poblacions tindran cobertura”. Segons va dir, tan sols masies situades en nuclis aïllats quedarien excloses d’aquestes previsions.

És possible navegar sense deixar rastre?

“Si ets a Movistar, sí”, va fer broma Kim Faura. En tot cas, “aviat serà possible”. És un model de negoci que encara no s’ha tancat però es donarà als clients de Movistar l’opció prèmium de saber qui les segueix, així com les eines perquè Google, Amazon, WhatsApp, Facebook... i altres companyies “només puguin accedir a les teues dades si tu així ho decideixes de forma voluntària”.

Podrà veure’s Netflix a Movistar?

“Sembla que algú de la sala té informació privilegiada.” Faura no va aclarir la incògnita, però “per què no?” i va obrir el ventall de possibilitats a plataformes com HBO “o qualsevol altra”. Això sí, s’ha d’arribar a acords, perquè Imagenio té “quatre milions d’usuaris”, la qual cosa obriria el mercat a Netflix o HBO de manera extraordinària. El director general de Telefónica a Espanya també va augurar que les televisions locals tenen futur.

Com a consumidors, el ‘big data’ perjudica o beneficia?

“Tots els avenços tenen efectes positius i negatius”, va subratllar Faura. En tot cas, és una realitat imparable a la qual s’ha de fer front per evitar que passi el que va succeir a Blackberry, Nokia o Sony, que van perdre un mercat en el qual eren líders indiscutibles. “Si no apostes per la innovació tecnològica, deixes de ser competitiu i tens el risc de no sobreviure.” En tot cas, el big data té efectes positius si s’utilitza bé. “Quan Xavier Trias era alcalde de Barcelona podíem oferir una informació molt precisa sobre el turisme que arribava a la ciutat a partir de les dades que ens arribaven dels mòbils. És la intel·ligència cognitiva, que indica que, per exemple, els russos van a Montserrat i els americans, no.” I fins i tot pot quantificar- se el nombre de mòbils de creueristes que no tornen al vaixell del qual van sortir perquè han estat robats.

La intel·ligència artificial pot dominar el món?

“Ja ho ha fet!” Kim Faura va assegurar que Google ja ha aconseguit programar un robot que aprèn dels seus propis errors. I el 2014 un terç d’un tribunal que havia de determinar si unes respostes les donava un robot o una persona, va ser incapaç de discernir-ho. “I ara, tan sols tres anys més tard, ja és impossible saber si respon un humà o una màquina.” A més, els robots creats per Google “ja superen les capacitats humanes”.

S’ha d’implantar el ‘big data’ en les petites i mitjanes empreses?

“Cap gran empresa creu que el big data no sigui crucial, de manera que més tard o més d’hora serà part nuclear de la seua estratègia” i, com a conseqüència, passarà el mateix a les petites empreses a mitjà termini, malgrat que ara sembli una cosa abstracta. “Al principi, les pimes fugien de la digitalització perquè no els sortia a compte: els equips es quedaven obsolets en qüestió de mesos”, però ara no cal assumir un risc d’inversió perquè “tots els serveis són al núvol”.

Hi ha marge de millora per a l’atenció al client de Telefónica?

“Els centres d’atenció al client de Catalunya funcionen molt bé. El més gran és aquí, a Lleida. Tenim clients que marquen l’opció de ser atesos en català, tot i que no sigui la seua llengua habitual, perquè saben que així els atendrà algú que coneix el seu entorn, hi ha més proximitat. És cert que amb els centres que tenim en països llatinoamericans de vegades hi ha confusions que no s’haurien de produir com que no sàpiguen on és Menorca.” A més a més, Kim Faura va subratllar en aquest sentit que “sempre hi ha marge de millora” i va posar com a exemple la cobertura al carrer Major de Lleida. “Encara que no és un problema de Telefónica, sinó de tots els operadors.” I va avançar que era un dels temes que havien parlat amb l’alcalde, Àngel Ros, durant el dinar.

Com es pot monetitzar el trànsit de dades a internet?

“Si us plau, si algú té la resposta a aquesta pregunta, que me la digui i el contracto ara mateix, immediatament.” Rialles al claustre del Parador del Roser, perquè estava clar que ningú aconseguiria el lloc. Faura va aprofitar aleshores per plantejar un dels problemes als quals s’enfronten. Les over the top són companyies que ofereixen serveis a través de les connexions de les xarxes telefòniques. “Van a cavall nostre.” I mentrestant empreses com Telefónica han de complir una normativa estricta que fa que, per exemple, “hagis de donar el mateix número que tenia el client que es canvia de companyia i fer-ho en un termini màxim de vint-i-quatre hores”, mentre que “si canvies un telèfon amb sistema operatiu IOS a un Android ho perds tot”.

Com podem estar al dia?

“Nosaltres utilitzem molt a la babalà el concepte d’analfabets digitals, però en algunes aldees remotes de l’Àfrica, hi ha analfabets digitals, per això Telefónica ha posat en marxa una iniciativa molt bonica, ProFuturo. Ja hem arribat a 500 d’aquestes poblacions que no tenien accés a les noves tecnologies. Hem enviat una maleta amb un iPad per al professor que connecta a internet per satèl·lit i tauletes més petites per als alumnes. Amb tan sols 2.500 milions d’euros deixaria d’haver-hi analfabets digitals.” Pel que fa a les persones grans poc habituades a aquestes tecnologies, Faura va trencar tòpics. “Els agrada espavilar-se a internet i els que decideixen fer el pas són molt actius.”

Es recuperaran algun dia els diners invertits en accions de Telefónica?

“Jo també estic en aquesta situació”, va assegurar. Faura va recomanar paciència. “S’han de guardar les accions” perquè les xifres negatives revertiran. Segons el seu punt de vista, “hi ha una bombolla borsària” que fa que Uber, la companyia més gran del món de transport de passatgers “amb diferència” no tingui ni un cotxe. I sigui, a més a més, la número u en valor borsari comparat amb la Ford, per exemple, que compta amb cotxes físics. Uber val molt més que la Ford: 68.000 milions davant de 49.000 milions d’euros. “No és normal que Uber pugui comprar la Ford quan vulgui”, per la qual cosa es va mostrar convençut que el mercat tard o d’hora reaccionarà a l’alça.

Un cicle per entendre el com i el perquè del món canviant “Són temps complexos, d’incerteses, però també d’esperances. Ens enfrontem a reptes formidables, a canvis històrics la dimensió dels quals encara no coneixem amb exactitud. Tot allò que ens semblava immutable des de feia generacions, està en plena transformació.” I tampoc els mitjans de comunicació escapen a aquesta realitat. Segons Juan Cal, director executiu de SEGRE, “ens enfrontem al canvi més majúscul de la tecnologia i de la comunicació des de la invenció de la impremta. I no tenim precedents que ens permetin interpretar la major part d’aquests canvis: ens falten referències. Entrem a la dimensió desconeguda”. Tenim la certesa que tot canvia “però no sabem com i fins i tot ens costa entendre per què”. I aquesta necessitat de reflexionar sobre el futur ha portat el diari SEGRE a commemorar el trenta-cinquè aniversari amb el cicle Diàlegs al Roser. “Està en crisi la intermediació. Tenim la fantasia que ho podem fer tot directament. Si ens fa mal alguna cosa consultem Google i el cercador dóna milions de respostes al nostre problema. També succeeix amb la democràcia. Deixar la sobirania en mans d’uns representants electes ha passat a ser vist com una usurpació.” Fins al pròxim mes de juliol del 2018 aquesta actualitat candent es debatrà al Roser, un edifici que ha estat des de sempre “un centre de productor de coneixement, d’art, de saviesa i de formació intel· lectual” i que “magníficament restaurat” acull actualment un Parador.