«Demanarem revisar el preu de les taxes on són més cares»

El rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, va ser elegit el mes passat president de la Conferència de Rectors de les Universitats d’Espanya (CRUE). Fernández assenyala que demanaran una revisió a la baixa dels preus de les taxes en les comunitats on són més alts. També aposta per acabar amb la massiva contractació de professors associats a temps parcial i possibilitar que puguin incorporar-se a la plantilla universitària revertint les retallades. A nivell polític, insisteix que la universitat ha de ser neutral.

Com a rector de la UdL i president dels rectors d’Espanya, com valora l’empresonament dels exconsellers de la Generalitat?

No en tinc valoració perquè com a rector i com a president de la CRUE la meua actitud és molt institucional. Són els parlaments els que han de decidir sobre temes ideològics perquè allà resideix la sobirania popular.

Afecta l’actual situació la vida universitària a Catalunya?

És evident que les comunitats universitàries es fan ressò de la situació del país, però a la universitat hi ha una situació de relativa normalitat, amb moments puntuals en què es veu alterada perquè companys i companyes convoquen una aturada o una concentració per manifestar les seues reivindicacions, que em semblen legítimes i sobre les quals no tinc res a dir.

Quan va dir a l’assemblea de la CRUE “no em voteu per ser català però no deixeu de fer-ho per ser-ho”, no va deixar traslluir un cert temor que hi hagi una fractura entre Catalunya i Espanya?

Al contrari. A aquesta frase en vaig afegir una altra dient “em dic Roberto Fernández, sóc rector de la UdL, fa sis anys que em coneixeu, fa 4 anys que estic treballant a la permanent i si creieu que sóc la persona més idònia per dirigir la institució, voteu-me”. Era perquè si hi havia un sentiment a la CRUE era que estaria molt bé que [el president] fos un català. També vaig dir que agraeixo als rectors catalans el seu suport, perquè per a mi és un honor que en l’actual situació tots, col·lectivament i individualment, m’hagin donat el seu suport per presidir la CRUE.

Algun rector català sí que s’ha mullat políticament.

La meua opinió és que quan la política es fica en les institucions no polítiques, el país pateix. Això no vol dir que la comunitat universitària no pugui implicar-s’hi, per descomptat. El que dic és que la institució com a tal és plural i si fiquem la política ideològica fem un flac favor a la universitat. Ni al rector ni als degans ni a ningú se’ls elegeix preguntant quina ideologia tenen, sinó quines propostes acadèmiques volen fer. El millor per a la universitat és ser institucionalment neutral.

Actualment hi ha una gran diferència en les taxes universitàries entre comunitats autonòmiques. Cal unificar-les?

El president de la CRUE vol un sistema universitari en el qual es combati la desigualtat social a través de l’accés a la vida universitària. Tenim un sistema educatiu més social que d’altres. Demanem al ministeri que escurci les forquilles [de preus de taxes], que vagi a la seua part baixa, que unifiqui al màxim possible preus de graus i de màsters i que, si és possible, encara que depèn de les autonomies, els preus entre aquestes no tinguin les diferències abismals actuals. Per això la CRUE demanarà una revisió de preus a les comunitats on són més alts [Catalunya és la més cara] i treballarà per un sistema que tingui com a principi l’equitat social.

Aquí hi ha menys beques que als principals països europeus.

Estem en una situació clarament inferior en les beques i en el finançament universitari. Demanarem al Govern que s’atansi a la mitjana europea i als grups parlamentaris que li donin suport. Concebem les beques com un dret social, no com un premi al rendiment intel·lectual, cosa que no significa que no hi pugui haver línies que premiïn el rendiment.

En els rànquings mundials, les universitats catalanes i espanyoles no surten ben parades.

Estic convençut que podrem demostrar que és un tòpic, perquè entre les 22.000 universitats, gairebé totes les espanyoles són entre les mil primeres i més de la meitat entre les 500 primeres. Què importa més, tenir una o dos entre les 100 primeres i que les altres no donin el nivell, o tenir un sistema amb un nivell entre les 500 primeres? Com a país m’importa més la segona opció.

Tradicionalment, la universitat ha patit crítiques per endogàmia en la selecció del professorat.

L’endogàmia és com el colesterol, hi ha endogàmia bona i dolenta. Si vostè té un estudiant brillant, treballador, amb vocació universitària i el vincula a un departament, a un grup d’investigació, el fitxa o no? Fa planter en inversions perquè es quedin els que valguin? Això no és endogàmia dolenta, és crear talent i quedar-te’l. Després són les comunitats científiques, no cada universitat, les que diuen si una persona és idònia o no. Una altra cosa és que perquè els professors tinguin alta qualitat facilitem que puguin anar a altres universitats durant el seu procés de formació.

En els últims anys, han proliferat els contractes mal pagats a professors com a associats a temps parcial. Es pot fer universitat a partir d’aquest tipus de professorat?

Ja li he dit al ministre que li presentaré una agenda amb els deu o quinze temes més urgents per a la universitat i que el del professorat és prioritari. I dins d’aquest, és prioritari acabar amb la mala utilització de la figura de l’associat. Crec que és una figura magnífica: un gran professional que fa classes concretes sobre la seua especialitat. Però com que hi ha hagut una gran retallada de plantilla i cal fer les classes, totes les universitats han acudit a la figura de l’associat i una sèrie d’universitaris joves, molts amb tesi doctoral, que facin les classes per molt poc diners. Hi estic en contra, és crear professorat pobre i hipotecar el futur de la universitat. A aquests associats, entre cometes falsos, cal donar-los una oportunitat per estar al sistema, després els seus gremis decidiran. Hem de recuperar la plantilla de professorat i fer-ho amb dignitat.

Realment creu que el Govern augmentarà el finançament de les universitats?

Crec que el ministre comparteix que no es pot continuar sostenint la universitat partint de tants associats i que alguna cosa cal fer. Hi va haver retallades, amb les quals mai vaig estar d’acord. Ara afirmen que hi ha una recuperació econòmica sostinguda, i el president de la CRUE diu: sisplau, revertim les retallades.