Més de 360 demandes judicials per clàusules terra des del juny a Lleida

El jutjat de primera instància 6 de Lleida ha ingressat 361 demandes per clàusules terra des de l’1 de juny, període en què es van posar en marxa els jutjats especialitzats en aquests assumptes per agilitzar els processos davant de l’allau de reclamacions. En només quatre mesos, aquest jutjat, sota la titularitat del magistrat Eduardo M. Enrech, ha ingressat aquesta xifra d’assumptes per clàusules sòl, venciment anticipat, interessos moratoris, despeses de formalització d’hipoteca o hipoteques multidivisa.

En aquests quatre mesos, s’han dictat divuit sentències després de celebrar-se vuit vistes. El Consell General del Poder Judicial va assenyalar ahir que el temps mitjà de resposta en la jurisdicció civil és de sis mesos. Fins a finals d’any, el jutjat de primera instància número 6 té previst celebrar 31 vistes més. En les audiències prèvies es fixa l’objecte del litigi, les parts proposen prova i el jutge admet les que estima procedents per resoldre el plet plantejat.

Es va posar en marxa l’1 de juny passat i els jutges volen incentivar els acords amb el banc

Si les parts proposen només prova documental, l’assumpte queda vist per a sentència. En cas contrari, és necessària la celebració del judici. Segons les dades proporcionades ahir pel Consell General del Poder Judicial, els jutjats catalans ja han rebut prop de 13.000 demandes per clàusules terra des de l’1 de juny. Fins a finals d’any, està previst que se celebrin 382 vistes sobre aquest assumpte. Aquestes dades es van fer públiques ahir coincidint amb la reunió entre el CGPJ, el ministeri de Justícia i les comunitats autònomes per avaluar el pla d’urgència davant dels litigis per les clàusula terra.

S’estima que els jutjats de primera instància especialitzats necessiten més de cent jutges com a reforç a causa de l’augment dels litigis per condicions abusives en contractació hipotecària. El coordinador del pla va explicar ahir que l’objectiu és incentivar els acords amb el banc, mentre que el ministeri de justícia estudiarà prorrogar el pla judicial.

Com ja va publicar SEGRE, els consumidors reclamen que se’ls torni la quantitat pagada per despeses de notaria, gestoria, inscripció en el registre de la propietat i l’impost d’Assumptes Jurídics Documentats.

En aquest últim cas, el mes de setembre passat ja es va dictar una sentència pionera que condemnava el banc a tornar totes les despeses, inclòs l’impost, que representa entre el 70 i el 80 per cent de la factura, però altres ho rebutgen.

Les despeses de la hipoteca, nou front judicial dels consumidors Reclamar per les despeses de la firma de la hipoteca és el nou front judicial dels consumidors. En els últims tres mesos, els jutjats lleidatans han dictat les primeres sentències que imposen aquestes despeses a l’entitat bancària a l’entendre que no hi va haver negociació amb el client a l’hora de formalitzar el préstec per concedir la hipoteca.