EDUCACIÓ ESTUDIANTS
L’arribada d’alumnes estrangers a Lleida ciutat al llarg del curs es dispara
Creix un 53% en dos anys, i els pares exigeixen un repartiment entre tots els col·legis
Atenció a la diversitat - Un grup d’investigació de la UdL encapçalat per Jordi Garreta va presentar ahir les conclusions d’un estudi sobre l’atenció a la diversitat als centres catalans.
L’arribada d’alumnes estrangers als col·legis d’Infantil i Primària de Lleida ciutat al llarg del curs s’ha disparat en els dos últims anys després d’haver caigut notablement arran de la crisi. Han passat dels 92 del curs 2014-2015 als 141 del 2016-2017, un 53% més. Al seu torn, els procedents de la resta de Catalunya i Espanya han baixat.
El boom immigratori de principis de segle va multiplicar no només el nombre d’alumnes estrangers a les escoles de Lleida, sinó que el fet que molts s’incorporessin al llarg del curs va afavorir la formació de centres gueto al concentrar-se en uns quants col·legis públics amb places lliures, mentre que gairebé tots els concertats i alguns de públics van eludir la seua escolarització, la qual cosa ha convertit Lleida en una de les ciutats catalanes amb més segregació escolar. Amb la crisi, la seua arribada va caure en picat, però en els últims cursos ha repuntat amb força. Així doncs, el nombre d’alumnes estrangers matriculats en escoles de Lleida ciutat amb el curs ja iniciat ha passat dels 92 del 2014-2015 a 141 en el 2016-2017, un 53% més, segons les dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització. En canvi, els procedents de la resta de Catalunya i Espanya baixen. Els primers han passat de 99 a 68, i els segons, de 52 a 41. Ensenyament va anunciar que aquest curs repartirà els nens que arribin entre tots els centres, independentment de si tenen places vacants o no (en aquest cas, s’augmentaria la ràtio). Fins ara, els col·legis havien de reservar un nombre mínim de places per a alumnes amb necessitats especials, però l’obligació de pagar quotes als concertats o despeses de transport i menjador en alguns de públics han fet que en mitja dotzena d’escoles públiques més de dos terços dels alumnes siguin d’origen estranger.
La responsable a Lleida de la Federació de Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), Elisa Solé, va indicar que esperen que s’aprovi formalment aquesta mesura i va insistir que hi ha d’haver un repartiment equitatiu que inclogui els col·legis concertats, que a penes escolaritzen immigrants. Va afegir que per aconseguir-ho també s’ha de reduir la ràtio màxima de forma general.
La federació de pares reclama que els centres concertats acullin més alumnes immigrants
Un estudi sobre l’atenció a la diversitat cultural en 545 centres catalans ha detectat la falta de formació en els docents d’aquells col·legis on hi ha menys alumnat estranger. Així ho va explicar ahir el professor de la Universitat de Lleida Jordi Garreta a la presentació d’aquest estudi en un congrés a la UdL. Garreta va destacar que el 16 per cent dels centres enquestats considera que la formació als docents sobre la integració d’alumnes immigrants és insuficient, “una percepció que s’incrementa a mesura que ho fa la presència d’alumnat d’origen estranger”. En aquest sentit, va destacar que la formació “ha de ser per igual a tots els centres, tinguin o no tinguin immigració a les aules”. L’estudi també reflecteix que des de l’any 2000, i amb l’arribada d’estrangers al país, cada vegada s’ha treballat més en els centres sobre la diversitat.
“No únicament amb formació als professors, sinó també a pares i incloent el tema en diverses assignatures del currículum escolar”, va explicar Garreta. Així mateix, el pressupost de la Generalitat de Catalunya dedicat a polítiques de diversitat cultural va disminuir a partir del 2009, coincidint amb la crisi. No obstant, el 2016 hi va haver una certa recuperació. Segons dades de la conselleria d’Ensenyament, Lleida té tretze escoles amb màxima complexitat, amb entre el 50 i el 80% de l’alumnat estranger.
El col·legi Joan XXIII de Lleida compta amb un 80 per cent d’alumnat estranger, però, segons van destacar ahir el director i la cap d’estudis, Josep Maria Torrelles i Marta Florences, respectivament, “això no condiciona l’èxit acadèmic dels alumnes”. Això és, segons van explicar, gràcies a les comunitats d’aprenentatge que es fan a les aules i així ho ratifiquen les proves de competències bàsiques que Ensenyament efectua cada any i els resultats d’exàmens de la mateixa escola.
Torrelles i Florences van destacar, a més, que un dels problemes que té el centre és el canvi constant de domicili dels alumnes, provocat per la feina dels pares.
En un altre ordre de coses, l’estudi sobre diversitat cultural de la Universitat de Lleida va analitzar quines accions realitzen els centres catalans per atendre la diversitat. El 74,7% té pla d’acollida i el 73,4% adapta els menús del menjador escolar a la diversitat cultural. D’altra banda, el 48,4% compta amb un pla educatiu d’entorn i el 25,7%, amb una aula d’acollida. A més a més, les accions assajades per treballar la diversitat cultural més realitzades són el treball en el currículum escolar, un 93,2% el fa; el pla de convivència, un 63,5%, i jornades interculturals, un 42,8%, i que mantenen la relació amb més o menys presència d’alumnat estranger.
