Aval judicial que portar 32 grams de cocaïna pot ser per a autoconsum

L’Audiència de Lleida ha absolt un veí de la capital del Segrià de 30 anys que va ser detingut amb 32 grams de cocaïna (valorada en uns 1.500 euros) perquè no s’ha pogut demostrar que hi trafiqués després que l’home manifestés que era per a autoconsum. La Fiscalia sol·licitava una condemna de quatre anys per a l’acusat com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública.

No obstant, l’Audiència considera que no s’ha acreditat que “la droga confiscada estigués destinada al tràfic a terceres persones, no podent descartar-se la tesi alternativa que postula la defensa, és a dir, que la droga fos per al seu propi consum, i que adquirís més quantitat partint de l’oportunitat de la seua adquisició a menor preu, tal com va sostenir l’acusat en el plenari”.

El tribunal diu que, tot i ser una quantitat rellevant, no es pot concloure que fos per traficar

L’acusat va ser arrestat per la Guàrdia Urbana el 14 d’abril de l’any passat quan es trobava a la terrassa d’un bar del carrer Governador Montcada. La cocaïna tenia una forma de roca i pesava 31,17 grams amb una puresa del 59%. Els agents que el van detenir van assegurar en el judici que l’home, a l’adonar-se de la seua presència, va amagar la droga.

Tanmateix, l’Audiència determina que “aquesta actitud s’ha de presumir comuna al que posseeix per traficar i al que posseeix per al mateix consum però coneix la il·licitud de la mateixa possessió”.

L’acusat, representat per l’advocat Xavier Prats, sempre va mantenir que la substància era per a autoconsum. El tribunal refereix que “malgrat que la quantitat intervinguda pugui superar les quantitats que podrien en principi estimar-se destinades exclusivament al consum propi, de forma que són legítimes les sospites sobre la seua destinació a la venda a tercers, aquestes no són concloents”. L’Audiència també recorda que s’ha acreditat que l’acusat era consumidor de cocaïna. També destaca que hi ha elements que avalen la tesi del consum propi.

Un sol embolcall, poc oculta i falta d’estris, algunes de les claus El tribunal s’inclina perquè la droga era per a consum propi i no per traficar basant-se en diversos elements. Un és la “modalitat de possessió”. La droga era en un sol embolcall, cosa que, per al tribunal, “revela la necessitat d’una ulterior manipulació o distribució no compatible amb la seua venda immediata”. Una altra variable és el lloc en el qual es va trobar, “no especialment oculta o camuflada, sinó simplement a la butxaca de l’armilla que portava l’acusat”. Un tercer aspecte és “la carència d’estris, materials o instruments per a la distribució o elaboració”. Dos indicadors més són que “no portava diners fraccionats en el seu poder que poguessin indicar vendes anteriors, ni tampoc l’acreditació d’una capacitat adquisitiva especialment significativa”.