Els alumnes de 9 anys milloren en lectura, sobretot les noies
Gairebé tres de cada quatre professors declara sentir-se satisfet amb la seua professió
El Govern aprova els nous termes per a l'avaluació dels alumnes de primària
Els alumnes espanyols de quart de Primària, és a dir, nens de 9 anys, han millorat en quinze punts la seua comprensió lectora des del 2011, i la progressió de les noies ha estat millor que entre els nois, una bretxa de gènere que s’aprecia a pràcticament tots els països estudiats. Ho conclou l’informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en comprensió lectora), que duu a terme cada cinc anys des del 2001 l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) i que en la seua edició del 2016 ha comptat amb 50 països, 11 àrees regionals, 319.000 alumnes, 15.000 docents i 11.000 col·legis. Espanya ha aconseguit 528 punts en lectura davant els 513 de 2011. Les alumnes han obtingut 532 punts (516 el 2011) i els petits 524 (511).
Espanya -ha participat amb 14.595 alumnes de 629 centres- és el que ha tingut "una de les evolucions més positives", només superada en l’OCDE per Austràlia, que ha millorat 17 punts, ha destacat el Ministeri d’Educació en una nota. No obstant això, Espanya se situa al lloc 31 dels 50 estudiats, que prenen com a referencia 500 punts, i és dotze punts inferior a la mitjana de l’OCDE i onze punts a la mitjana de la UE. Han participat set comunitats autònomes: Andalusia, Astúries, Castella i Lleó, Catalunya, La Rioja, Madrid i País Basc. Dos d’elles, Madrid, on les alumnes treuen 553 punts i els alumnes 545, i Andalusia (526 i 523, respectivament) ho han fet amb una mida de mostra similar a la d’un país.
L’estudi fixa així mateix que la proporció d’alumnes espanyols endarrerits és del 3 % (el 2011 s’elevava al 6 %), un punt percentual per sota de la mitjana de l’OCDE i del total de la UE, que compten amb un 4 %.
Més de la meitat dels estudiants espanyols (56 %) va afirmar que li agrada molt llegir, percentatge que en la mitjana de l’OCDE és del 36 % i en el total de la UE del 38 %. "L’assoliment en lectura dels alumnes espanyols clarament ha millorat entre 2011 i 2016", ha assenyalat el director executiu de l’IEA, Dirk Hastedt, en un partit|trobada amb la premsa a Madrid.
Per països, Rússia (581) lidera l’estudi seguida de Singapur (576), Hong-Kong (569), Irlanda (567), Finlàndia (566) i Polònia (565).
Hastedt ha instat que no s’utilitzi aquest estudi per fer una comparació entre països sinó com a "incentiu" per millorar cada sistema educatiu.
L’informe PIRLS ha constatat, entre altres conclusions, que un bon resultat està lligat a una escolarització primerenca o que els bons lectors atenen amb més regularitat a l’escola i no se senten cansats ni famolencs.
D’altra banda, s’apunta que els alumnes espanyols els pares dels quals tenen un nivell educatiu superior tenen un rendiment inferior al dels alumnes dels altres països participants del mateix grup. Al contrari, els alumnes espanyols que són fills de pares amb escàs nivell educatiu aconsegueixen un rendiment superior al d’aquells de la resta de països de l’estudi. Així, la diferència entre els alumnes espanyols segons el nivell educatiu més alt i més baix dels seus pares és de 51 punts, una de les més baixes de la mostra, només per sobre de Malta (30).
I com més gran és el nombre de llibres a casa, major és la puntuació mitjana en comprensió lectora; a Espanya, tenir més de dos-cents llibres davant tenir menys de 10 suposa una diferència de 62 punts en comprensió lectora, menor que les d’OCDE i la UE: 73 i gairebé 75 punts, respectivament.
Una altra dada sobre Espanya és que gairebé tres de cada quatre professors (73 %) declara sentir-se satisfet amb la seua professió davant el 51 % de mitjana de l’OCDE i el 46 % del total de la UE.
Quant a la millora de la capacitat lectora de les noies, es veu que és una constant des del 2001; el 2016 elles en van rendir més a 48 dels 50 països analitzats i l’IEA afirma que aquesta diferència de gènere no té aparences d’acabar. Un altre tema reflectit a l’informe és l’assetjament escolar: el 57 % dels alumnes van dir que mai o gairebé mai no ha patit "bullying" però el 14 % va reconèixer que el patia cada setmana.
D’altra banda, Dirk Hastedt ha assegurat que el cost de les proves PIRLS no és excessiu ja que suposen al voltant de 230.000 euros per país, sense comptar les despeses de personal i materials.
