Una jutgessa de Lleida conclou que la taxa de plusvàlua no pot cobrar-se sense una nova llei

L’impost municipal sobre l’increment de valor dels terrenys urbans (comunament denominat plusvàlua), que grava totes les transmissions d’immobles i terrenys urbans, ja siguin per venda, herència o donació, no pot cobrar-se fins que l’Estat aprovi una nova llei, després que el Tribunal Constitucional (TC) declarés al maig inconstitucionals diversos articles de la vigent fins llavors. Per això, s’han d’anul·lar totes les liquidacions recorregudes judicialment o aquelles en què el titular hagi sol·licitat a l’ajuntament la devolució. Aquest és en síntesi l’argument de la sentència amb què la titular del jutjat del contenciós de Lleida anul·la una plusvàlua de 38.724,71 euros que la Paeria va cobrar el desembre del 2016 per una finca transmesa a través d’una subhasta i ordena tornar aquesta quantitat, més els interessos, a l’afectat, que ha estat representat per Julio Olano, del despatx Olano-Ajumex.

La sentència, que es pot recórrer, recorda que el TC va declarar inconstitucionals tres articles bàsics de la llei que regulava la plusvàlua “únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor”, és a dir, que obligaven a pagar el contribuent que ven o hereta un terreny urbà encara que aquest hagi perdut valor (o no l’hagi guanyat) des de l’anterior transmissió.

Diu que podria tornar a liquidar-se si hi ha una llei ajustada al que diu el TC i no han passat quatre anys

La jutgessa, citant una altra decisió sobre aquest assumpte, assenyala que el problema és que “la normativa no admet com a possibilitat ni l’eventual inexistència d’un increment ni la possible presència d’un decrement” del valor. Destaca que el mateix tribunal detalla que “una vegada expulsats de l’ordenació jurídica” els articles anul·lats de la llei, “la forma de determinar l’existència o no d’un increment susceptible de ser sotmès a tributació és una cosa que només correspon al legislador” a partir de la seua sentència.

Afirma que al no haver-hi ara una norma bàsica, ni els municipis ni els jutjats no poden decidir si en cada cas hi ha o no un increment de valor, ja que aniria en contra del “principi de seguretat jurídica” i del de “reserva de llei”.

“El resultat del tribut seria diferent a Almeria, Saragossa, Madrid, etc. [...], i es donaria lloc a una radical desigualtat en la interpretació de la llei, amb violació de l’article 14 de la Constitució.” I afegeix que si quan reben un recurs els jutjats “continuéssim aplicant la norma per verificar si es produïa o no l’increment, incorreríem en el vici denunciat pel TC de reconstruir la norma”.

En conclusió, advoca per anul·lar totes les liquidacions de la plusvàlua a l’espera d’una llei. Així, en el cas que motiva la sentència, l’anul·la “sense perjudici que, si el legislador dicta una norma sobre això, aquesta s’ajusta a les normes i principis constitucionals, i no s’ha produït la prescripció [el termini és de quatre anys] pugui tornar a fer-se la liquidació”.