La Justícia europea diu que a Uber se li pot exigir llicència
Sentència que correspon als Estats regular les condicions de prestació d’aquests serveis
Taxistes ahir durant l’aturada entre les deu i les onze del matí.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar aquest dimecres que Uber és una empresa de transport i no una plataforma digital, per la qual cosa les autoritats nacionals poden exigir-li llicències com les que se’ls requereixen als professionals del taxi. "El Tribunal de Justícia estima que s’ha de considerar que aquest servei d’intermediació forma part integrant d’un servei global l’element principal del qual és un servei de transport i, per tant, que no respon a la qualificació de 'servei de la societat de la informació', sinó a la de 'servei en l’àmbit dels transports’" segons va indicar el TJUE en un comunicat de premsa.
En conseqüència, correspon "als Estats membres regular les condicions de prestació d’aquests serveis, sempre que es respectin les normes generals del Tractat de Funcionament de la Unió Europea," va agregar la cort, cridada a dirimir sobre la qüestió a partir d’una denúncia per suposada competència deslleial de taxistes de Barcelona (Espanya) presentada el 2014.
El fallo del tribunal de Luxemburg s’alinea amb l’opinió que ja havia expressat el mes de maig passat l’advocat general del TJUE Maciej Szpunar, l’anàlisi del qual no és vinculant per als magistrats però acostuma a marcar el sentit de la decisió de la cort.
El TJUE, màxima instància judicial europea, analitzava el cas d’Uber sobre la base d’una qüestió prejudicial del jutjat mercantil número 3 de Barcelona a propòsit d’una denúncia que va presentar l’associació catalana de taxistes Elite Taxi Barcelona contra aquesta plataforma nord-americana. Aquest col·lectiu de taxistes entenia que Uber Systems Spain, vinculada a Uber Tecnologies, incorria en pràctiques de competència deslleial ja que ni l’empresa ni els seus conductors no professionals de vehicles no disposen de les llicències i autoritzacions prèvies previstes al Reglament Metropolità del Taxi de Barcelona.
Per pronunciar-se, el jutjat de Barcelona en qüestió va preguntar a la cort de Luxemburg si havia de considerar Uber com una empresa que ofereix serveis de transport, com una de dedicada als serveis de la societat de la informació o una combinació d’ambdues, ja que la normativa europea varia en funció del tipus de la naturalesa de l’activitat de la companyia.
El TJUE, davant del qual no hi cap recurs, ha considerat finalment que "un servei d’intermediació" com el d’Uber, dedicat a posar en contacte a través d’una aplicació per a telèfons intel·ligents conductors no professionals que ofereixen els seus propis vehicles per desplaçar a persones a canvi d’una remuneració està "indissociablement vinculat a un servei de transport".
El TJUE va subratllar que el servei d’Uber no es limita a un servei d’intermediació, ja que l’empresa "crea alhora una oferta de serveis de transport urbà, que fa accessible concretament mitjançant eines informàtiques i el funcionament general del qual organitza en favor de les persones que desitgin recórrer a aquesta oferta per realitzar un desplaçament urbà".
