El Govern entrega l'anul·lació de 71 consells de guerra franquistes

Els serveis territorials de Justícia a Lleida ja han entregat fins a la data un total de 71 certificats d’anul·lació dels consells de guerra que es van celebrar durant el franquisme i que el Parlament va declarar nuls el mes de juliol passat. Una xifra que es preveu molt més gran ja que són molts els ciutadans de Ponent que van patir la repressió que han sol·licitat rebre el certificat de reparació per correu electrònic o per telèfon. Es calcula que a les comarques lleidatanes es van represaliar més de 10.000 persones, de les quals prop de 400 van ser afusellades després de ser sotmeses a un judici “sumaríssim”.

Antonio Chacón, veí de Lleida, va ser un d’aquests represaliats. Durant el franquisme, va ser arrestat set vegades i desterrat unes altres dos. Per manifestar-se l’1 de maig del 1969 a Lleida va estar a la presó cinc mesos. Una protesta per la qual també va acabar empresonada la seua dona. Ara, gairebé mig segle després, el Govern li ha entregat un certificat que anul·la el consell de guerra al qual van ser sotmesos ell i la seua dona, Catalina Maestre. Tots dos van ser acusats d’agressió, insults i resistència a força armada.

Antonio i la seua dona van ser empresonats i van deixar dos fills petits a càrrec de companys i amics

“Quan va començar la manifestació, vam dir que protestaríem si detenien algun company. I ho van fer. Jo vaig defensar la meua dona i ens van detenir”, explica Antonio, de 85 anys, a SEGRE. Deixaven fora dos fills, de 6 i 12 anys, dels quals es van fer càrrec companys del sindicat CCOO. “Ells els portaven al col·legi i els portaven a la presó a veure’ns, fins que van alliberar la meua dona al cap de dos mesos”, assenyala. En total van detenir catorze persones en aquesta manifestació. «Quan ens portaven emmanillats al mig del carrer, un policia em va clavar una patacada al cap. Només vam entrar a la presó la meua dona, un altre company i jo. Durant la manifestació, el governador deia “pegueu sense compassió” als agents», relata. Encara recorda amb un sentiment amarg el trasllat a la presó: “Em portaven emmanillat i tots els funcionaris em miraven com si m’anessin a afusellar.” Antonio vol explicar la seua història perquè no s’oblidi el sacrifici de gaires per aconseguir una democràcia. “Jo puc explicar-ho, però molts altres van ser afusellats. No pots oblidar que l’arbre que et fa ombra el va plantar abans un altre”, afirma.