Llum verda amb els vots del PSC, Cs i PP al crèdit de 10 milions per refinançar l'EMU

La Paeria va celebrar ahir l’últim ple municipal de l’any i el primer després de les eleccions catalanes. Es van aprovar un total de 26 punts, entre els quals destaca la concessió d’un préstec participatiu a l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) de 10,8 milions d’euros per refinançar el seu deute, que va tirar endavant amb els vots a favor del PSC, Ciutadans i el PP i el vot en contra de la resta de grups de l’oposició (PDeCAT, ERC, Crida i Comú). La regidora d’Economia i primera tinent d’alcalde, Montse Mínguez, va defensar el préstec al·legant que el consistori té la possibilitat d’endeutar-se ja que el deute de la Paeria, sumant el de l’EMU i el del Parc de Gardeny, és del 108% (encara que la meitat de la del parc correspondria a la UdL), i que estan per sota del límit del 110% dels ingressos corrents.

El regidor del PP, Joan Vilella, va justificar el seu suport recalcant que “en els pressupostos del 2017 estava plasmada la possibilitat de donar un préstec a l’EMU per estabilitzar la seua situació”.

Per la seua part, l’oposició va criticar la constant pèrdua de diners de l’empresa municipal. “No podem mantenir un organisme tan deficitari, acumulem 50 milions d’euros perduts, i per això hi votem en contra”, va dir Carlos González, del Comú de Lleida. “Hi votarem en contra perquè és necessari redefinir l’EMU. No s’ha demostrat que gestionar els immobles públics hagi estat beneficiós per a la ciutat”, va dir Pau Juvillà, de Crida per Lleida-CUP. “És inviable una entitat a la qual cada any s’han d’injectar 20 milions d’euros”, va dir Josep Maria Baiget, del grup municipal d’ERC. Mínguez va respondre al Comú dient que “aquests 50 milions d’euros són inversions que aviat es materialitzaran” i va recriminar a la CUP que “sempre defensen la gestió pública menys en aquest cas: un ens municipal que fa polítiques públiques d’habitatge”. Finalment, el préstec va ser aprovat, igual que l’autorització per a una hipoteca sobre la concessió administrativa d’un espai públic al gimnàs Ekke per un període de 10 anys i per un import de 5 milions d’euros.

En el torn de precs i preguntes, el líder del PDeCAT, Toni Postius, va preguntar a l’alcalde si, després de la decisió de Girona i Sant Julià de Ramis de personar-se com a acusació particular per les càrregues policials de l’1 d’octubre, reconsideraria la seua opinió per fer el mateix després que ho rebutgés en l’anterior ple. L’alcalde va tornar a condemnar la brutalitat policial d’aquell dia però va rebutjar canviar de postura quant a presentar-se com a acusació particular. “Des que sóc alcalde, la ciutat mai s’ha presentat com a acusació particular en cap cas”, va recalcar, a banda de recordar que ja ho va condemnar en el seu moment i que el 2 d’octubre va enviar una carta per escrit al ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, queixant-se de la violència policial aquell dia a la ciutat i adjuntant un DVD amb imatges que demostraven aquesta actuació. D’altra banda, el president del grup municipal d’ERC, Carles Vega, va demanar que l’alcalde condemnés davant de la subdelegació del Govern espanyol l’actuació policial del passat dia 12 al Museu de Lleida, quan tècnics de la DGA es van emportar obres de Sixena, i que exigís la rectificació de les paraules del president d’Aragó, Javier Lambán, que es va queixar sobre l’estat en què es trobaven aquestes obres i va afirmar que estudiaria denunciar el Museu. Ros va respondre que els policies complien ordres del jutge i que no trobava adequades ni encertades les paraules de Lambán.