Quant val el lloguer d'un local a l'Eix Comercial de Lleida?

El carrer Major de l’Eix Comercial seria en l’àmbit de Lleida i salvant les distàncies el que és el Portal de l’Àngel per a Barcelona o el carrer Preciados per a Madrid. Tot i que a diferència d’aquestes grans ciutats aquí no hi hagi botigues de luxe, els lloguers que es paguen pels locals comercials són de molt els més elevats de la ciutat. I és que un lloguer mitjà se situa al voltant dels cinquanta o seixanta euros per metre quadrat, de manera que ocupar un local d’uns cent metres quadrats costa entre 5.000 i 6.000 euros al mes, i el preu pot ser superior en els que estan més ben ubicats. Així ho van corroborar a aquest diari diverses fonts del sector, que van assenyalar que els preus van baixar relativament poc durant la crisi, però tampoc s’han disparat en els últims anys. Diversos agents immobiliaris van coincidir a assenyalar que aquesta situació es mantindrà mentre no apareguin altres àrees comercials que atreguin marques que ara estan en aquesta zona.

RÀNQUING DE CARRERS

Ara bé, el carrer Major és la joia de la corona de l’Eix i l’import dels lloguers descendeix notablement a mesura que ens allunyem d’aquest nucli. Així doncs, als carrers Sant Antoni i Magdalena poden costar fins a un 50 per cent menys. El motiu és evident: el carrer Major és el més cèntric i per on passa més gent. Això fa que arrendar un local sigui relativament senzill malgrat l’alt preu i provoca que els que es queden buits s’ocupin més ràpidament que a la resta de l’Eix. Però alhora, també afavoreix que hi hagi una significativa rotació de botigues. “Cada mes n’hi ha alguna que tanca perquè no li surten els números”, va destacar un comerciant local. “Una cadena mantindrà un local al Portal de l’Àngel de Barcelona o el carrer Preciados de Madrid encara que no li surtin els números, perquè és una forma de promoció, s’hi ha de ser, però encara que perdi molts menys diners no passa el mateix a Lleida o en altres ciutats”, apunta en aquest sentit un altre professional.

D’altra banda, la titularitat de la majoria dels locals continua en mans de propietaris locals, encara que ja n’hi ha alguns que han passat en mans d’empreses o inversors.

La majoria dels de fora de l'Eix són una despesa i no un negoci Fins fa uns anys, ser propietari d’un local a la ciutat suposava tenir un patrimoni susceptible d’aportar ingressos, d’import variable en funció del carrer i del barri. Tanmateix, després de l’esclat de la crisi econòmica, l’augment de l’IBI a partir de l’any 2006 i l’auge del comerç electrònic, que també ha fet caure la demanda de locals per obrir botigues, aquesta propietat s’ha convertit en nombrosos casos en una font de despeses que resulta molt costosa, especialment per l’IBI i també per la repercussió a l’IRPF, a més d’haver de pagar taxes com la d’escombraries i els rebuts de la comunitat.  En aquest sentit, fonts del sector immobiliari apunten que el cost anual d’un local buit d’una certa superfície supera els 3.000 euros a l’any, i l’import és superior si compta amb connexió elèctrica o gual. Pel que fa a Lleida ciutat, els locals tancats es compten per centenars i predominen fins i tot en carrers cèntrics com Príncep de Viana o Alfred Perenya, mentre  que als barris són nombrosos  els que mai han acollit cap negoci.