BALANÇ EN NOU MESOS
Disset denúncies de lleidatans suplantats a internet per a estafes
Segons Eurostat, una víctima tarda més de cinc mesos a adonar-se de l’engany || Espanya és el país de la UE on més creix aquest tipus de delicte l’últim any
Vista de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Lleida.
Falsificar la identitat d’una altra persona per cometre un delicte és una conducta delictiva a l’alça, sobretot, a través d’internet. Els nou primers mesos del 2017, els Mossos d’Esquadra han comptabilitzat un total de disset denúncies a les comarques lleidatanes per un delicte d’usurpació de l’estat civil o de la identitat, una més que el mateix període del 2016. S’ha de tenir en compte que moltes de les víctimes acaben per no presentar denúncia per vergonya o falta d’informació, sobretot si afecta dades personals.
Sobre aquesta qüestió, l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat) va assenyalar ahir que Espanya és el país de la Unió Europea amb més víctimes de robatori d’identitat registrades. L’organisme assenyala que el 7% dels internautes espanyols ha estat víctima d’aquest delicte en els últims dotze mesos, en comparació amb la mitjana comunitària, del 4 per cent.
El Codi Penal estableix penes de sis mesos a tres anys de presó per a la usurpació de l’estat civil
L’auge del món digital ha fet augmentar el robatori o falsejament d’identitat. Valent-se d’estratègies fraudulentes com el phishing, els delinqüents són capaços de fer accions tals com accedir a comptes bancaris, obtenir crèdits o contractar productes i serveis fent-se passar per una altra persona. Una altra xifra que assenyala Eurostat és que una persona tarda una mitjana de 5,4 mesos a adonar-se que és víctima del robatori d’identitat.
El principal motiu després del frau d’identitat és la contractació de serveis o productes a través de comerços electrònics, fent-se passar per una altra persona. Els experts adverteixen que les dades personals, sobretot aquelles que donen accés a comptes bancaris o xarxes socials, han adquirit un valor “inquantificable”, per la qual cosa aconsellen extremar la seguretat i la prudència a l’hora de navegar per la xarxa.
El Codi Penal inclou aquest delicte en el capítol dedicat a les falsedats (articles 386-403). La usurpació de l’estat civil es castiga amb penes d’entre sis mesos i tres anys de presó.
En un dels casos, un individu va adoptar fins a 41 identitats Un jove de Lleida de 24 anys va ser detingut a començaments de l’any passat acusat d’adoptar fins a 41 identitats falses per fer, almenys, 103 compres fraudulentes per internet. L’home, que havia estat arrestat mesos abans per uns fets similars, revenia els articles i va ser acusat d’estafes bancàries i informàtiques, furt i usurpació de l’estat civil. Per a les compres utilitzava numeracions de targetes obtingudes fraudulentament o robades. Un altre cas que afectava el robatori d’identitat i que va tenir lloc recentment a Ponent és el d’un veí de Balaguer que va declarar per haver difós una fotografia de la seua exparella nua a través de WhatsApp. Per fer-ho, va utilitzar el mòbil de la víctima i es va fer passar per ella per posar la foto al seu perfil de la xarxa social sense tenir-ne el permís.
