LLEIDA
L'Ajuntament de Lleida projecta de 12.000 a 18.000 nous habitatges en quinze anys al centre urbà
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal només permetrà construir a la perifèria a promotors que inverteixin també en el Barri Antic || Estima un creixement fins als 160.000 o 180.000 habitants
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per als pròxims quinze anys preveu un creixement de la ciutat de 20.000 a 40.000 habitants (la població actual és de 140.000), la qual cosa generarà una demanda d’entre 12.000 i 18.000 nous habitatges (una mitjana de 800 a 1.200 a l’any), que projecta al centre urbà, no a la perifèria. “L’objectiu és la contenció urbana davant la dispersió, omplir els buits de la ciutat i dotar-la d’equipaments i zones verdes per sobre dels estàndards”, va indicar l’alcalde, Àngel Ros.
El director d’Urbanisme, Joan Blanch, va detallar que “en l’actual sòl urbà o urbanitzable, hi caben 25.000 nous pisos, el doble dels necessaris, de manera que deixarem en stand by les àrees de creixement previstes a la perifèria”, amb referència a algunes zones de la Bordeta, els Magraners, Balàfia i Pardinyes, entre d’altres, però sí que potenciaran l’expansió al nord de Gardeny amb el tancament d’Onze de Setembre.
“Els reservem per al futur, per quan faltin 10.000 habitatges. Només s’hi permetrà construir abans si els promotors inverteixen també en actuacions per recuperar el Barri Antic. Per cada metre quadrat que rehabilitin o refacin els deixarem fer deu metres edificats en zones d’expansió.” El pla preveu la promoció de 1.150 al Centre Històric a través de set àrees d’innovació social i urbana (enderrocar blocs antics i construir-ne de nous) i nou zones de rehabilitacions integrals.
Per la seua banda, el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa va destacar que els nous edificis han de comptar amb baixos per a comerços i pàrquing subterrani. A més, el POUM inclou àmbits especials d’actuació com el projecte Mariola 2020 i els plans de l’estació i del Turó de la Seu Vella, així com actuacions a la zona del Seminari, el Principal, els carrers Bafart, Botera i al darrere de Sant Joan.
LES CLAUS
- Registre de solars. El pla activa també el registre de solars sense edificar a la ciutat. Establirà un termini perquè els propietaris hi construeixin i es podran subhastar les finques si no hi edifiquen.
- 112 patis verds. Per a la zona de l’eixamplament de la ciutat (entre el Centre Històric, segon Passeig de Ronda i part de Pardinyes, Cappont i la Bordeta), preveu una flexibilització de la normativa d’edificació. Es podrà reduir la superfície de les plantes baixes i l’espai que quedi lliure, dedicar- lo a zona verda privada. El pla detalla 112 illes en les quals proposa “patis verds”, que sumen 23 hectàrees.
- Edificació dispersa. El document preveu una ordenació residencial de l’Horta. Ha detectat vint-i-nou àmbits amb una concentració important de vivendes (476 en total) i ofereix la possibilitat de regularitzar-les.
La meitat de les famílies no podran accedir a un pis del mercat lliure Un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) encarregat per a l’elaboració del POUM determina que entre un 45 i un 50 per cent de les famílies que necessitaran un habitatge en els pròxims quinze anys no hi podran accedir a través del mercat lliure, segons va afirmar el director d’Urbanisme, Joan Blanch. Per aquesta raó, el pla preveu impulsar l’actual borsa d’habitatge social, que el 5 per cent dels pisosena nous sectors urbanitzables siguin públics i que s’aconsegueixi el 40% de pisos socials. Així mateix, aposta per incentivar normatives per promoure que la meitat dels nous habitatges projectats es destinin al lloguer.
Relacionades