Lleida compta amb 2.700 sistemes de videovigilància, el triple que fa cinc anys

La instal·lació de càmeres de videovigilància a Lleida s’ha triplicat en els últims cinc anys fins a arribar als 2.729 sistemes actius, segons l’últim informe de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). A més de garantir la seguretat, s’han convertit en un instrument clau per a les investigacions policials.

Els sistemes de seguretat són cada vegada més sofisticats i els establiments de venda al públic, les urbanitzacions i els mateixos centres educatius sempre han estat els primers a aprofitar-se dels avenços en aquest camp per implementar la videovigilància per prevenir i detectar possibles delictes. A Lleida, la instal·lació de càmeres de videovigilància s’ha triplicat en cinc anys fins a arribar als 2.729 fitxers inscrits a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), dels quals 2.691 pertanyen a empreses privades i només 38 a públiques. L’any 2012 només hi havia 838 fitxers actius, de manera que l’increment ha estat d’un 225%. Cada fitxer pot tenir diverses càmeres, per la qual cosa el seu nombre es compta per desenes de milers.

Segons un vocal d’instal·lacions de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat, aquesta expansió pot explicar-se per la necessitat de protecció de la ciutadania, a més de la reducció dels costos en els packs de seguretat i els avenços tecnològics. “Ara una persona pot controlar a través del mòbil què està passant al seu habitatge les vint-i-quatre hores”, subratlla l’especialista en instal·lacions, que afegeix que la nova llei de verificació d’imatge també pot haver influït en la proliferació de càmeres.

Són de gran utilitat en investigacions policials per identificar criminals i per aportar proves

“Des del 2010 la normativa diu que l’empresa de seguretat que detecta un robatori pot avisar les autoritats sempre que la detonació de l’alarma vagi acompanyada d’unes imatges que verifiquin que s’està produint un delicte. En cas que no hi hagi càmeres, s’ha d’activar més d’un detonant per poder avisar la policia perquè, al no veure què està passant a l’habitatge o l’empresa, es podria tractar d’una falsa alarma”, afirma. Tot i així, per instal·lar un circuit tancat de vídeo cal complir una sèrie de normes com no obtenir imatges d’espais públics, advertir de la presència de càmeres amb un cartell a vista de tothom i, sempre que es registrin imatges, serà necessari activar un fitxer en la mateixa agència que podrà incloure una o més càmeres de seguretat.

Les càmeres de seguretat també són d’una gran utilitat en les investigacions policials perquè les imatges poden permetre la identificació de l’autor d’algun delicte, com per exemple un atracament a un banc. També poden ser una prova clau o indiciària en la resolució d’un crim. És el que ha passat amb l’assassinat el mes de febrer de l’any passat d’una funcionària d’Ensenyament al carrer Acadèmia de Lleida.

Les càmeres, com recollia la interlocutòria del jutge d’instrucció en què es decretava la presó provisional per al presumpte autor (Jordi Lanuza Rubinat), van mostrar com la víctima, Amparo Soler Betés, va arribar a casa a les 14.16 hores del divendres 17 de febrer i que només un minut després l’acusat apareixia al portal, tot i que ell va dir que va anar al pis a les 14.30 hores i que ningú li va contestar. Va estar trenta-quatre minuts a l’interior de l’immoble, segons les filmacions analitzades pels Mossos d’Esquadra.

la portella

“Ha estat una de les millors inversions que hem fet al municipi en els últims anys.” D’aquesta manera valora l’alcalde de la Portella, Carles Català, la instal·lació fa cinc anys d’un circuit de vint càmeres de vigilància per evitar robatoris. Van ser pioners en la vigilància en zones rurals perquè la majoria d’aquestes es van col·locar als camins a fi d’evitar els furts a les explotacions agrícoles i ramaderes. Les càmeres estan en funcionament des del gener del 2013 i van requerir una inversió d’entre 30.000 i 40.000 euros.

Català comenta que “la reducció dels robatoris ha estat dràstica, del voltant del 90 per cent i tots els veïns es mostren satisfets. Alguns d’ells encara voldrien que n’hi hagués més”. L’alcalde destaca que van rebre la visita de representants d’altres ajuntaments per interessar-se per la iniciativa, que va sorgir, com els sometents, per combatre l’espectacular augment de robatoris al camp.

“Quan detectem un vehicle sospitós, prenem nota de la matrícula i truquem als Mossos”, afirma Català, que afegeix que “a més, tenen un efecte dissuasiu molt important”. Fins i tot els Mossos els van arribar a demanar els enregistraments per buscar pistes sobre el crim el mes de juny de l’any passat d’Eduard Ardiaca, suposadament assassinat pel seu cunyat, Josep Puig-gros, l’empresari carni de Benavent de Segrià. L’assassinat hauria tingut lloc a l’obrador de Torre-serona. Altres municipis com Menàrguens i Alcarràs també van instal·lar càmeres que, amb altres mesures, han suposat una reducció dels robatoris agrícoles.