Arxiven un frau d'una santera atès que la víctima havia de preveure-ho

L’Audiència de Lleida ha arxivat una denúncia contra una santera acusada d’estafa al considerar que, al contactar amb ella la víctima per resoldre la seua ruptura matrimonial a través d’uns encanteris, no se’n va aprofitar ni tampoc de la seua debilitat, que, afegeix, ha quedat acreditada. D’aquesta forma, confirma el sobreseïment de les actuacions que ja va decretar el Jutjat d’Instrucció 3 de Balaguer, amb el suport de la Fiscalia.

La víctima va recórrer aquesta decisió al considerar que la santera la va enganyar fent-li creure que mitjançant sortilegis i altres conjurs podria resoldre els seus problemes sentimentals i contrarestar els encanteris que, segons deia, li havia fet a ella una persona del seu entorn familiar. La denunciant va arribar a entregar-li un total de 13.712 euros. La denúncia inclou que la santera es va aprofitar que la víctima havia patit una separació matrimonial i la va convèncer per desfer el “mal d’ull” a través d’encanteris i conjurs per als quals eren necessaris una sèrie de sacrificis i ofrenes per les quals havia de pagar certes sumes de diners. Tanmateix, els seus problemes sentimentals no es van solucionar.

La víctima va pagar a la santera per desfer un mal d’ull que suposadament li havia fet algun familiar

En aquest sentit, l’Audiència rebutja que en aquest cas hi hagi un delicte d’estafa al qualificar de “bast i inadmissible” l’engany. Afegeix que no s’arriba a provar la vulnerabilitat que s’atorga a la víctima, com podria ser la seua falta de formació, incultura o dèficits intel·lectuals. Per argumentar l’arxivament, el tribunal assenyala que una cosa és qui se serveix de la màgia o l’ocultisme per cobrar a tercers per la prestació dels seus serveis i una altra que s’aprofita de la credulitat o ignorància d’un tercer per convèncer-lo que la intervenció del mèdium és necessària per acabar amb els seus problemes. D’aquesta forma, l’Audiència afirma que l’actuació de la santera no es pot atribuir a una conducta delictiva sinó “a la seua particular manera d’entendre una realitat” que volia canviar amb conjurs.

Una altra vident va ser absolta per aquest tribunal pel mateix motiu L’Audiència de Lleida ja va dictar una sentència pionera el 2015 que va absoldre una vident que havia estat condemnada per estafa. En aquest cas, el jutjat penal 1 de Lleida va imposar dos anys de presó a la vident per quedar-se i després revendre una polsera d’or i dos anells d’un client que va assegurar que necessitava aquestes joies per dur a terme un ritual amorós. Tanmateix, l’Audiència va anul·lar aquesta condemna i va absoldre la vident al considerar que “la sola explicació del suposat conjur resulta tan absurda com increïble”, i tampoc no va veure vulnerabildiad per part de la víctima, que tenia la mateixa formació cultural que l’acusada. Com en el cas de Balaguer, l’Audiència va recordar llavors que la confiança en la màgia “no pot obtenir la protecció del dret penal”.