Centres de Lleida 'importen' docents valencians per cobrir substitucions

Trobar un professor parlant a classe amb accent valencià és una cosa cada vegada més habitual als instituts de secundària de Lleida. I és que els docents procedents del País Valencià que treballen com a substituts a Ponent cobrint baixes temporals es compten ja per desenes. L’augment de la plantilla global de professorat ha comportat aquest curs que molts inscrits a la borsa de treball i que mai havien fet classe tinguin una destinació temporal, i entre ells hi ha un volum significatiu de valencians, de forma que el nombre ha crescut respecte a anys anteriors. Fonts d’USTEC-STEs, sindicat majoritari al sector, van estimar que a nivell de tot Catalunya poden representar entre el 15% i el 20% dels substituts i que, lògicament, aquest percentatge és molt més elevat a Tarragona i Terres de l’Ebre per raons de proximitat.

A més, en algunes assignatures i en casos de places per a les quals els centres sol·liciten un perfil molt específic ni tan sols hi ha substituts disponibles, cosa que també afavoreix que pugui venir més docents de fora. Aquesta circumstància es deixa notar en instituts del Pirineu, on les substitucions solen ser de difícil cobertura perquè hi ha inscrits a la borsa que no volen anar a treballar temporalment a llocs distants d’on resideixen. En canvi, per als que vénen de València no és gaire diferent treballar a Lleida que al Pirineu. Així, aquest curs hi ha tres substituts valencians a l’institut de Sort i la seua directora va assenyalar que és habitual que cada any n’hi hagi dos o tres. D’altra banda, al Joan Brudieu de la Seu n’hi ha tres més. En ocasions, acaben arrelant, i en aquest últim treballen un total de cinc professors valencians.

Representants sindicals i diversos docents van explicar que és molt més fàcil inscriure’s a la borsa de treball a Catalunya que al País Valencià, on només s’obre quan hi ha oposicions (fa diversos anys que no es fa) i cal aprovar-les per accedir-hi. A més, Ensenyament valida el nivell C de català necessari per exercir la docència a tots els que tenen el mateix nivell del dialecte valencià.

“El nivell de vida no és tan car, resulta més fàcil trobar allotjament i el Pirineu ens agrada molt”, explica Baixauli. “Venim de pobles petits i buscàvem fugir de grans ciutats”, destaca Pérez.