Eleccions empresarials

En concret, una ordre ministerial fixa que les eleccions s’han de celebrar abans del 30 de setembre d’aquest any. Per això, totes les cambres ja van treure a informació pública el seu cens d’electors, format pels empresaris que van abonar l’IAE el 2016.

En el cas de la de Lleida, són 33.142, encara que el nombre d’electors censats supera els 42.000 perquè n’hi ha molts que paguen l’IAE de més d’una activitat. A la de Tàrrega, la més petita de tot Catalunya, són 2.500. El seu president, Delfí Robinat, que va accedir al càrrec el 2010, ja té decidit que no optarà a la reelecció.

Les eleccions s’han de celebrar abans del 30 de setembre, d’acord amb una ordre ministerial

Simó admet que les aportacions voluntàries de les empreses a l’entitat són escasses

Robinat no té cap dubte que les cambres són molt útils pel seu servei a les empreses

A la de Lleida, el seu president, Joan Simó, que ocupa aquest lloc des del 1991, es va limitar a assenyalar que encara no ha pres cap decisió sobre si tornarà a presentar-se o no a l’espera que estigui definida la normativa que regularà els comicis, ja que el projecte d’una nova llei de Cambres a Catalunya continua pendent de ser tramitada al Parlament.

Les dos cambres reduiran el nombre de membres del ple. A la de Lleida passaran de 40 a 36, i a la de Tàrrega, de 17 a 15.

Les cambres han perdut pes institucional arran de la supressió de les quotes obligatòries que va decretar el Govern Zapatero el 2010.

No obstant, empresaris consultats per aquest diari van coincidir a assenyalar que continuen sent un organisme rellevant a nivell de representació i, a més, són institucions més que centenàries, per la qual cosa són molt arrelades en ell territori. La de Lleida es va constituir l’any 1887 i la de Tàrrega, el 1905.

Simó reconeix que la supressió de la quota cameral obligatòria el 2010 va ser un cop molt dur per als recursos econòmics de l’entitat, i que des d’aleshores subsisteixen gràcies als recursos que aconsegueixen amb les seues activitats pròpies, els que generen diversos encàrrecs de gestió per part de la Generalitat, les subvencions que rep a través de la Cambra d’Espanya, que al seu torn rep finançament de la UE, o amb projectes per captar d’altres ajuts. Simó reconeix que les aportacions voluntàries de les empreses a través del Club Cambra són escasses. De fet, només aporten el 5 per cent dels ingressos del pressupost, que aquest any és de 1.147.129 euros, un 12 per cent menys que el 2017

.

Explica que “ja estem treballant per renovar tots els membres del ple amb una candidatura de gent nova, per donar-li un impuls,”, però precisa que no s’ha entrat a valorar qui pot ser el seu successor. Considera que les cambres són “un instrument necessari al servei del món empresarial”.

Afegeix que el problema és que esperen que hi hagi una nova llei “per buscar un nou sistema de finançament”. És contundent a afirmar que “no tinc cap dubte” que les cambres tenen futur.

“Som al costat de les empreses, a més de ser una corporació de dret públic”, destaca.

Robinat assenyala que el fet que Tàrrega tingui una Cambra de Comerç “és un orgull per a l’empresariat i per a la gent. Ciutats com Igualada o Vic no la tenen”