EDUCACIÓ ALUMNAT
Els centres educatius escolaritzen un índex més elevat d’estrangers que abans de la crisi
En l’última dècada n’ha augmentat el percentatge a la majoria de comarques lleidatanes, segons dades d’Ensenyament || La Segarra es manté al capdavant amb més del doble que la mitjana de Catalunya
El percentatge d’alumnes d’origen estranger a les aules dels centres educatius ha augmentat en l’última dècada a la majoria de comarques de Lleida i supera fins i tot índexs d’abans de l’inici de la crisi, el 2008. Segons dades d’Ensenyament, ha crescut en vuit comarques (les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, l’Urgell i la Val d’Aran) en el conjunt de l’educació infantil, Primària, ESO, Batxillerat, FP i educació especial. Lidera el rànquing la Segarra, amb un 28,2% el curs passat, quan el 2007-2008 era un 23,8% (llavors també ocupava la primera posició). De fet, l’índex és més del doble que la mitjana catalana, que és del 12,2%. En segon lloc se situa el Pla d’Urgell, amb un 19,5%, davant el 16,4% que tenia deu anys enrere. L’Alt Urgell, amb un 16,7%, baixa del segon al tercer (tenia un 20,3%). El quart lloc és per al Pallars Jussà, amb un 16,5% (13,8% abans) i el cinquè, per a la Noguera, que puja del 15,7% al 16,3%. A l’altre extrem es troba el Pallars Sobirà, amb només un 8,3% d’estudiants d’origen immigrant. Aquesta comarca, juntament amb l’Alta Ribagorça (10 per cent) i el Solsonès (un 11,4 per cent) són les úniques que estan per sota de la mitjana de tot Catalunya.
Responsables de centres van indicar que segueixen arribant estrangers amb el curs començat i que també es registren moviments a l’interior de la província i de la resta de Catalunya. A més, la distribució equitativa entre els centres públics i concertats continua sent una assignatura pendent (vegeu el desglossament).
La distribució equitativa entre pública i concertada continua sent una assignatura pendent
La presidenta de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes, Elisa Solé, considera que Ensenyament hauria d’implicar-se més “fent publicitat” perquè les famílies del país coneguin els projectes educatius dels centres amb més estrangers. No obstant, també va admetre que els pares autòctons no solen elegir en la mesura possible col·legis amb un elevat nombre d’immigrants.
