Les proves de l'ADN incriminen l'empresonat pel crim d'Acadèmia

Amparo Soler Betés, la funcionària d’Ensenyament assassinada al seu habitatge del carrer Acadèmia el 17 de febrer de l’any passat, tenia restes biològiques de Jordi Lanuza Rubinat, l’instal·lador de fibra òptica de 43 anys empresonat des del juny de l’any passat com a presumpte autor del crim. Així ho han determinat les proves de l’ADN que s’han practicat a la investigació del cas, segons han informat fonts solvents a aquest diari. S’ha de recordar que agents de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra van trobar perfils genètics masculins a la mà esquerra i a la part posterior dels pantalons de la víctima. Els Mossos també van agafar, amb el seu permís, una mostra de l’ADN de l’investigat que va ser enviada a l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Madrid per creuar-la amb les restes trobades al cos de la víctima. Els resultats han estat positius, segons han revelat aquestes mateixes fonts.

D’aquesta forma, les proves de l’ADN es converteixen en un altre indici que incrimina l’instal·lador de fibra òptica, que sempre ha negat ser autor d’un crim del qual dimecres vinent es complirà un any. Lanuza no va ser detingut fins mesos després malgrat que sempre va ser el principal sospitós per als Mossos, que ja el van interrogar hores després de l’homicidi.

Dimecres vinent es complirà un any del crim encara que l’acusat no va ser detingut fins al juny

La complexa investigació policial va llançar una allau d’indicis contra Lanuza, que va incórrer en diverses contradiccions. Els investigadors van determinar que el detingut va acudir a casa de la víctima, de 61 anys, situada al número 12 del carrer Acadèmia, un mes abans del crim (13 de gener) per instal·lar-li la fibra òptica. En aquell moment, l’acusat es va oferir a la víctima per configurar-li l’ordinador que la dona tenia previst comprar-se. Un mes després, la víctima li va trucar per demanar-li que anés a casa seua per configurar el portàtil i van quedar per al dia 17 de febrer. Les càmeres de seguretat van revelar que la víctima va arribar a casa seua a les 14.16 hores i que només un minut després l’acusat apareixia al portal, malgrat que ell va afirmar que no va acudir al pis fins a les 14.30 hores i que, com que ningú li va contestar a l’intèrfon, se’n va anar, va trucar a la víctima des del cotxe i li va dir que no havia pogut localitzar-la. Tanmateix, un veí va assenyalar als Mossos que va veure com l’acusat entrava a l’habitatge, per la qual cosa es dedueix que aquesta l’estava esperant, i explicaria que la porta no estigués forçada. Lanuza va sortir a les 15.04 hores i, per tant, va estar uns 34 minuts dins del pis. A més, un testimoni va declarar que cap a les tres de la tarda va escoltar un cop sec i un gemec provinent del pis de la víctima. Segons l’informe forense, la mort de la funcionària es va produir entre les 14 i les 18 hores. Una altra contradicció és que l’acusat va anar al lloc amb la furgoneta d’empresa i no amb el seu cotxe particular com va declarar davant de la policia. De fet, al primer vehicle és on es van trobar possibles restes de sang a la porta i al seient del conductor. Un altre indici és que Lanuza va donar als agents una jaqueta que no portava el dia del crim. En canvi, no s’han trobat ni l’ordinador ni l’arma homicida.

CRONOLOGIA

L’Audiència va ratificar al gener la presó provisional per a l’investigat L’Audiència de Lleida va confirmar a mitjans de gener la presó provisional sense fiança per a Jordi Lanuza Rubinat. El tribunal va desestimar el recurs presentat per la defensa, que sol·licitava la seua posada en llibertat, al considerar que encara existeix risc de fuga, possible destrucció de proves i per la gravetat dels fets. Fiscalia també s’oposava a la seua posada en llibertat. L’Audiència de Lleida va condemnar Jordi Lanuza el 2005 a cinc anys i tres mesos de presó per lligar al llit la seua exdona i agredir-la durant nou hores. La va segrestar quan aquesta va voler acabar amb la relació només tres mesos després de casar-se.