ATENCIÓ VIOLÈNCIA MASCLISTA
Botó d'emergència per a 126 dones de Lleida que han patit maltractaments
Un total de 126 lleidatanes víctimes de violència masclista tenen activat el servei de teleassistència mòbil, un botó d’emergència amb què poden demanar ajuda 24 hores al dia i 365 dies a l’any si veuen el maltractador. Les usuàries del sistema de protecció han anat en augment amb els anys, però més de la meitat diuen no sentir-se del tot segures.
Vista de la casa on es va trobar el cos de la dona assassinada dilluns a La Viñuela, a Màlaga.
El nombre de dones víctimes de violència masclista que tenen activat un servei de teleassistència, amb el qual poden demanar ajuda en qualsevol moment i lloc, no ha deixat d’augmentar aquests últims anys i el 2017 ja eren 126 les usuàries a Ponent. Un servei que consideren positiu, però que no els disminueix la sensació d’estar en perill. Segons les últimes dades del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, l’any passat hi havia 126 usuàries actives a la província de Lleida del Servei Telefònic d’Atenció i Protecció per a víctimes de la violència de gènere (Atenpro).
Es tracta d’un dispositiu de telefonia mòbil i telecomunicació que permet que les usuàries puguin entrar en contacte en qualsevol moment amb un centre atès per personal específicament preparat per donar una resposta adequada a la seua situació. Ofereix una atenció immediata les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Creat el 2005, el gestiona la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i el servei el presta Creu Roja. Segons el ministeri, les usuàries d’aquest “botó d’emergència” a les comarques de Ponent no han deixat d’augmentar des que es va posar en marxa. Des del 2010, el servei compta amb un 57,5 per cent més d’usuàries a la província.
Més de la meitat de les dones amb “botó d’emergència” temen ser agredides de nou
Tanmateix, aquest sistema no ofereix una protecció real per a algunes de les usuàries. Un informe de Creu Roja assenyala que les ateses consideren majoritàriament que es tracta d’un servei molt positiu en temes de seguretat, però més de la meitat creuen que corren un elevat risc de tornar a ser agredides i un 35% adjudica el mateix nivell de risc als fills. Les usuàries pensen que el que les ajudaria més a superar la violència que han patit és millorar la situació econòmica i l’autoestima, així com estabilitzar l’accés a l’habitatge.
LES CLAUS
- Dispositius electrònics. Des del 2009, els jutges lleidatans han ordenat l’ús de disset dispositius electrònics de seguiment per GPS per a maltractadors a Lleida. Una mesura que s’aplica en pocs casos ja que necessita la col·laboració de la víctima (també en porta una) i presenta problemes si viuen a prop o en municipis molt petits. Al tancament del 2017, només hi havia un braçalet actiu a Lleida.
- Abandó del treball. Les empreses lleidatanes han firmat 23 contractes de substitució de maltractades entre el 2008 i el 2017, que significa que aquestes dones van haver d’abandonar la feina al patir violència.
- Ajuts econòmics. Un total de 308 lleidatanes van rebre l’any passat la Renda Activa d’Inserció (430 euros al mes durant onze mesos) al ser víctimes de violència masclista. D’aquestes, 23 també van demanar una ajuda (pagament únic de 1.290 euros) al veure’s obligades a canviar de residència.
