Demanen a la jutge retirar 9 noms de carrers franquistes aportant un informe com a aval

La lletrada de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme va afirmar ahir davant la jutge del contenciós que l’informe del comitè d’experts que va encarregar la Paeria sobre els nou noms franquistes de carrers certifica que estaven vinculats amb la dictadura i van participar activament en la persecució, empresonament i execució de funcionaris municipals i ciutadans contraris al règim, per la qual cosa va demanar a la magistrada que resolgui a favor de retirar-los. El lletrat de la Paeria va replicar que l’esmentat document no és concloent i que no hi ha prou indicis per procedir a la retirada de les plaques. Aquestes van ser les dos visions contraposades a la vista sobre el recurs que va presentar aquesta plataforma contra l’ajuntament reclamant retirar aquests nou noms, i que ara queda pendent que la jutge dicti sentència.

La vista va començar amb la intervenció de la testimoni Rosa Maria Peñafiel, néta del sindicalista i exedil del PSUC Antonio Cantano, a qui la Paeria va proposar dedicar un carrer alhora que a Juan Manuel Nadal, que va ser director de la Fira i excombatent franquista, oferiment que Peñafiel va rebutjar “per la trajectòria del meu avi i per dignitat”, va dir. Va explicar que va sol·licitar l’alcalde Àngel Ros que, si volien posar el seu avi al nomenclàtor, abans havien de retirar els noms franquistes de la ciutat, i que Ros va respondre que “discreparien en els noms i em va donar a entendre que no ho farien”. El següent a declarar va ser David Sancho, membre de la comissió de carrers, que va respondre les preguntes sobre la vida de les persones investigades per la comissió per la seua vinculació amb el franquisme. Per la seua part, la professora de la UdL Antonieta Jarne va comparèixer en qualitat de pèrit per avalar l’informe que va redactar Sancho i la comissió de carrers i va recalcar que Juan Recasens i els seus fills van participar en el cop d’Estat del 1936 a Lleida i que Ramon Areny va col·laborar en la purga o execució de centenars de lleidatans contraris al règim. Per això, la representació de la plataforma, que va anar a càrrec dels lletrats Esther Sancho i Josep Cruanyes, també portaveu de la Comissió de la Dignitat, va demanar a la jutge la retirada de nou noms i va recalcar un precedent a Bilbao, on un jutge va ordenar suprimir un nom per franquista, encara que accepten excloure de la llista Lluís Besa si els experts conclouen que no està demostrat que participés en el cop d’Estat. L’advocat municipal, Joaquim Bernat, va al·legar que la Paeria compleix la llei de memòria històrica, que l’informe no és concloent, que ja es van retirar monuments franquistes quan es van seguir els processos adequats i que, per això, s’ha de desestimar el recurs. Ara, la jutge decidirà.

Els carrers

ELS NOMS