L'excúpula de Catalunya Caixa diu que el Banc d'Espanya coneixia les operacions

L’expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra i la resta d’investigats pel presumpte forat de 720 milions d’euros ocasionat a l’entitat, que han declarat aquest dimarts a l’Audiència Nacional, han assenyalat el Banc d’Espanya com a coneixedor de les operacions en estar al corrent de tot. A més de l’exvicepresident del Govern han comparegut avui els exdirectors generals de la caixa Adolf Todó i José María Loza, que segons han indicat fonts jurídiques han apuntat al Banc d’Espanya, coneixedor tant de les operacions immobiliàries dutes a terme entre els anys 2001 i 2007 com del canvi de model de negoci posterior al 2008.

Així mateix, han assegurat que el procés per aprovar les esmentades operacions va complir a tota hora la normativa; prova d’això, han afegit, és que van aconseguir unes 600 o 700.

A la seua sortida de la seu judicial, on ha declarat durant una hora i deu minuts pel perjudici causat a l’entitat mitjançant operacions immobiliàries suposadament irregulars entre 2000 i 2013, Serra s’ha dirigit als periodistes i ha assegurat que ha entrat "molt tranquil" i que sortia "encara més tranquil", convençut que "tot acabarà bé". Els tres investigats han relatat que ningú no podia esperar la caiguda dels mercats i han recordat que fins i tot el 2008 es parlava de brots verds; segons la seua opinió, el forat patrimonial també obeeix al poc valor pel qual es van vendre a la Sareb els actius tòxics de l’entitat.

Els exdirectius també han dit, sempre segons fonts presents en l’interrogatori, que el Banc d’Espanya i el FROB estaven també al corrent i van aprovar la substitució de Loza per Todó, que es va produir el febrer de 2008.

Narcís Serra, que va ser vicepresident del Govern amb Felipe González entre 1991 i 1995, va arribar a la presidència de Catalunya Caixa deu anys després de deixar la política, després d’uns anys centrat al sector privat, com a conseller de les filials de Telefónica al Brasil i Xile. El 2005 es va posar al capdavant de Catalunya Caixa, fruit de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona, entitat que va rebre un total de 13.221 milions d’euros en ajuts públics.

La causa investiga una sèrie d’operacions immobiliàries efectuades entre els anys 2000 i 2013, en les que la caixa va entrar amb una participació d’aproximadament el 50 % juntament amb altres socis, i que posteriorment va instrumentalitzar a través de la seua filial Promotora Catalunya Mediterránea (Procam).

La Fiscalia Anticorrupció considera que els òrgans de govern de l’entitat van aprovar intervenir en promocions immobiliàries a Espanya, Polònia i Portugal en les quals s’adquirien terrenys no urbanitzables o fins i tot afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d’especial interès, la qual cosa suposava "un risc en la inversió". D’aquesta manera, la caixa hauria adquirit immobles i "compromisos econòmics rellevants" i concedit crèdits "desproporcionats".

Fiscalía diu que CX va perdre 41 milions en un solar annex a La Llotja

Una part del forat de 721,38 milions d’euros a Catalunya Caixa es va generar per l’adquisició del solar de les torres de la Llotja a Lleida, segons la Fiscalia. En aquest sentit, el Ministeri Públic va xifrar en 41 milions el trencament patit per l’entitat a l’operació. Aquesta quantitat és la diferència entre els 49,53 milions pels quals el Centre de Negocis i Convencions, dependent de la Paeria, li va adjudicar la parcel·la el 2006 i els 8,3 milions pels quals Catalunya Caixa la hi va traspassar a la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) el 2012. La compra, acordada pel consell d’administració de l’entitat, es va realitzar a través de Promocions Cerbat, participada en un 51% per la seua filial Procam i en un 49% per l’empresa local Batlle Cervera.