El Constitucional anul·la el 'xec' de 6.000 euros per estudiar en castellà a la privada

El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment per unanimitat el recurs de la Generalitat contra la llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) i anul·la els articles de la llei impulsada per l’exministre José Ignacio Wert que preveia ajuts de 6.000 euros per alumne, a càrrec de la Generalitat, per a les famílies que volien escolaritzar els fills en castellà per matricular-los en centres privats si no existia oferta pública. El Tribunal Constitucional considera que hi ha invasió de competencies en matèria d’educació. Aquests ajuts van entrar en vigor el curs 2014-1015 i des d’aleshores el ministeri d’Educació ha rebut 154 sol·licituds. El juliol del 2017, n’havia estimat favorablement 50 i Ensenyament va dir llavors que va recórrer totes les peticions.

Els articles anul·lats es refereixen a la capacitat del ministeri d’Educació, a través de l’alta inspecció, per decidir sobre l’escolarització d’aquests alumnes en centres privats i el seu finançament. La Generalitat assenyalava al recurs que la Lomce li envaïa les competències i era contrària a la Constitució, a l’Estatut i a la mateixa doctrina del Tribunal Constitucional, a banda que suposava “una oposició frontal” al règim lingüístic català, segons el qual no es pot separar els alumnes en funció de la llengua.

El TC considera que amb la mesura s’envaeixen les competències de Catalunya en matèria d’educació

Segons el parer del Tribunal, és inconstitucional que la Lomce fixi criteris vagues per decidir en quin moment pot l’Estat escolaritzar alumnes en centres privats, amb la consegüent retenció econòmica a l’autonomia, i quan pot declarar extingida aquesta obligació. Wert va afirmar ahir que el TC declara inconstitucional “un procediment”, però no el fonament jurídic, i al seu torn l’actual ministre, Íñigo Méndez de Vigo, assegura que tindrà en compte la sentència per garantir l’escolarització en castellà en les seues “reflexions i estudis” de cara a pròximes decisions.La sentència també declara inconstitucional que el Govern central pugui establir, via reglament, les bases de l’educació plurilingüe (impartició d’assignatures no lingüístiques en llengües estrangeres) des del segon cicle d’Educació Infantil fins a Batxillerat, prèvia consulta a les autonomies.

Tampoc pot justificar-se que l’educació plurilingüe tingui un caràcter excepcional, ja que, al contrari, comprèn pràcticament tots els ensenyaments no universitaris. Tanmateix, el TC avala una altra sèrie d’articles de la Lomce recorreguts per la Generalitat, com la competència per regular les proves d’avaluació finals d’ESO i Batxillerat i fixar tant els criteris d’avaluació com les característiques dels exàmens. Afirma que la llei no especifica el criteri legal que dóna cobertura a aquesta competència del Govern central per al desenvolupament reglamentari bàsic.

Així mateix, la Fapac, el sindicat USTEC-STEs, l’agrupació de mestres Rosa Sensat, la Federació de Pares Fapaes i sindicats estudiantils veuen en aquesta voluntat del Govern central d’introduir l’opció lingüística a la preinscripció una “cortina de fum” precisament per “renovar els 1.956 concerts educatius d’Infantil i Secundària, que vencien aquest curs, incloent els de les escoles que segreguen per sexe”.

La Fapac considera que les modificacions que pretén introduir a la preinscripció no tenen fonament legal i va defensar la immersió lingüística. El portaveu d’Ustec·Stes, Ramon Font, va subratllar el consens que genera la immersió i va anunciar que es donarà una resposta amb “tota la contundència” si és necessari i s’aplica l’opció lingüística.

ERC I PDECAT CREUEN QUE DEBILITA L'ATAC A LA IMMERSIÓ

Els portaveus d’ERC i PDeCAT al Congrés, Joan Tardà i Carles Campuzano respectivament, van considerar que el Govern central ara “té menys legitimitat per trencar la immersió lingüística” amb el possible canvi de la preinscripció escolar en aplicació de l’article 155. El portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, va apuntar que l’anul·lació posa “en evidència” l’estratègia d’“atac”, l’“a por ellos” que practica l’Estat a Catalunya.

Per la seua part, la portaveu d’Educació de Ciutadans al Congrés, Marta Martín, va afirmar que la fórmula de la Lomce anul·lada pel TC és una política de “perdedors”. “El Suprem diu que el castellà ha d’estar garantit com a mínim en un 25% i nosaltres no som partidaris d’endur-nos els nens [que vulguin estudiar en castellà] i excloure’ls”, va remarcar. Així mateix, USTEC-STEs veu un “toc d’atenció” al Partit Popular.

Respecte als canvis a la preinscripció per poder elegir el castellà com a llengua vehicular a Catalunya que ha anunciat l’Executiu central, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va demanar al president Mariano Rajoy “sentit comú, solvència i no ocurrències”. Així mateix, el portaveu de Cs al Congrés, Juan Carlos Girauta, va qualificar de “nyap” la idea del PP català d’establir un col·legi d’ensenyament en castellà per cada municipi a Catalunya i va assegurar que això “només contribueix a empitjorar les coses” a la comunitat autònoma, ja que es convertiria en “un gueto per als rarets que volen que se’ls ensenyi en espanyol”.