Més pàrquing a l'entorn per suplir el de l'Auditori

L’ajuntament va prometre ahir als comerciants del carrer Pi i Margall que els cinquanta-dos aparcaments que desapareixeran del pàrquing de zona blava de l’Auditori per convertir-lo en una plaça es repartiran pels carrers limítrofs i estaran enllestits abans que comencin les obres de reforma d’aquest espai. Així ho van declarar ahir els comerciants, que sempre han rebutjat la supressió del pàrquing, després de reunir-se amb l’alcalde, Àngel Ros, i el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Fèlix Larrosa. La Paeria va concretar que els carrers Sant Ruf i Salmerón seran els que concentraran més noves places d’aparcament.

Des de l’anunci de la reforma de la plaça els comerciants van mostrar desacord amb el fet de suprimir l’aparcament, que consideren clau per als seus negocis i els veïns del barri. Així, van recollir més de 3.000 firmes contra el projecte de remodelació. Després de la reunió, els comerciants van declarar que la intenció és seguir demanant que no se suprimeixi el pàrquing existent i que el problema de la plaça no és el disseny, sinó l’ambient que hi ha a les nits. “Estem parlant de botellón, bandes, tràfic de drogues i un ambient d’inseguretat a la tarda i especialment a la nit que creiem que amb aquesta reforma no canviaria res”, va explicar una comercianta de la zona.

Els comerciants plantegen escindir-se de l’associació del Noguerola perquè no s’hi senten representats

Per la seua part, Ros va dir que el disseny de la nova plaça tindrà en compte les peticions i necessitats dels veïns i comerciants de la zona i va subratllar que aquest nou espai millorarà la relació d’aquesta zona de la ciutat amb el turó de la Seu Vella. Així mateix, Ros va manifestar que es milloraran els accessos dels carrers Pi i Margall, Magdalena, la Parra, Comtes d’Urgell, Sant Ruf i Anselm Clavé.

D’altra banda, a la reunió també es va parlar de la possibilitat que els comerciants d’aquesta zona constituïssin una associació pròpia al marge de l’associació de veïns del Noguerola, ja que no se senten representats per aquesta. La Paeria no s’hi va negar i va considerar que estan en el dret de fer-ho.