«Hem de ‘vendre’ns’ per obtenir fons, també de privats»

Agrotecnio engloba catorze grups d’investigació del sector agroalimentari de la UdL, alguns punters al món, i aspira a consolidar-se com un centre de referència amb personalitat administrativa pròpia i incorporant investigadors de fora de gran prestigi. Aquest és el repte del nou director, Ignasi Romagosa, que afronta el mandat de quatre anys amb la intenció de vendre Agrotecnio, donar-li una visibilitat d’acord amb el seu potencial i buscar fons tant en el sector públic com en el privat.

Com encara la direcció d’Agrotecnio després que l’anterior director dimitís?

Partint de l’agraïment dels que ens han portat fins aquí. Paul Christou va ser capital per formar Agrotecnio. Posteriorment, el van cogestionar tres persones i és una llàstima que cap d’ells es llancés a ser director. Al rànquing Xangai, la Universitat de Lleida és la 40 del món en ciència i tecnologia dels aliments i està entre la 100 i la 150 pel que fa a agricultura. Agrotecnio és un instrument molt potent per fer investigació d’alt nivell i el repte és consolidar-lo i donar-li visibilitat. Es tracta de la institució catalana amb més grups d’investigació reconeguts per la Generalitat en l’àmbit agroalimentari. S’ha de seguir amb la investigació a tota la cadena alimentària.

Va costar que la Generalitat avalués Agrotecnio com a centre CERCA.

Jo no hi era quan es van plantejar problemes d’avaluació. Es va fer una primera avaluació externa fa tres anys i a finals d’any en toca una altra. A la primera, el centre va quedar molt bé i ens van recomanar coses, com portar gent de fora, però per fer-ho cal tenir diners. Són importants les avaluacions per tenir força i demanar a CERCA que ens doni finançament, que estem pendents de rebre.

Així, aconseguir finançament és el repte.

La UdL es porta molt bé i ens dóna un mínim per sobreviure, però si volem fer un pas endavant necessitem fons i els hem de buscar. Al departament d’Agricultura, a la institució CERCA...

I al sector privat?

Sento enveja sana quan a l’IRBLleida veig les plaques d’entitats col·laboradores. Això ho hem de fer. M’agradaria que la gent de Lleida s’adonés que Agrotecnio és important per a tothom. Fa quinze anys, Lleida no existia al mapa de la biologia molecular i la biotecnologia, i ara sí. M’agradaria aquesta mentalitat per donar suport a Agrotecnio.

L’aplicació de l’article 155 ha afectat el centre?

Entenc que sí, però no en sé els detalls. Al ser un centre petit ha degut afectar-lo menys. Hi va haver una carta de tots els centres CERCA protestant per la situació econòmica derivada de la situació política.

Noten una recuperació després de les retallades en investigació?

Per a la investigació normal, els grups són prou potents per assegurar-ne el funcionament. A les convocatòries, la taxa d’èxit és molt alta. Però el que aquests projectes no paguen són la contractació de nous professionals de fora o uns serveis administratius propis. Per fer-ho es necessiten altres fons. Mas-Colell diu que amb la crisi només dos països han abaixat la contribució econòmica a la investigació: Finlàndia i Espanya. Estàvem molt millor fa deu anys.

Com poden atreure investigadors de fora?

Mas-Colell va crear la Institució Catalana de Recerca Avançada (ICREA), que cada any concedeix contractes i s’han reduït. A Lleida comptem amb dos investigadors ICREA, Paul Christou i Gustavo Slafer, que són els números un en els seus àmbits. El problema és que costa portar gent a Lleida, s’ha de competir amb Barcelona. Una cosa que frena és que no hi ha una escola en anglès. Hem d’intentar portar persones d’alt nivell mundial. I en l’àmbit estatal, hi ha els contractes Ramón y Cajal. Hem de vendre’ns.

Què pot oferir Agrotecnio?

Comptem amb dos grups de molt alt nivell, però n’hi ha catorze, tots bons. S’han de donar les circumstàncies adequades. Per exemple, Slafer es va adonar que la seua investigació només podia fer-la aquí. Agrotecnio té línies de biologia molecular, bioquímica, camp, productes, i amb l’IRBLleida volem treballar l’alimentació-nutrició-salut. Les sinergies poden ser molt interessants, també amb l’IRTA o centres de Barcelona.

I altres línies d’investigació?

La idea seria portar o crear línies d’investigació noves que afegeixin valor. Trobar forats que poden beneficiar a tothom. Estem parlant amb grups. Serien interessants temes de genòmica o bioinformàtica.

La carrera científica és difícil.

Un investigador ha d’anar-se’n fora per aprendre, i després tornar. Aquests poden ser candidats per venir. Intentar llançar-los un ham, però les convocatòries són molt competitives. No només s’ha de tenir un candidat que vulgui venir, sinó que sigui molt bo. A la Universitat de Lleida, com que no hi ve tanta gent, hi ha més garantia de continuïtat. Seria un fracàs col·lectiu si d’aquí a uns anys no ve més gent bona a Lleida a seguir la tasca dels que se n’aniran, perquè es jubilaran. Cal assegurar que d’aquí a deu anys sigui un centre encara més de referència i donar-li una personalitat més pròpia a nivell d’administració.