La zona blava de Lleida genera ingressos només per la meitat del temps que els llocs estan operatius

Les 4.678 places de zona blava que la ciutat de Lleida tenia operatives l’any passat van registrar una ocupació abonada mitjana del 48,97%, segons dades de la concessionària Estacionamentos y Servicios (Eysa). Això suposa que pràcticament la meitat del temps les places van estar ocupades per vehicles els conductors dels quals van pagar realment pel temps que van estar estacionats, mentre que durant l’altra meitat del temps o bé van estar lliures o hi havia cotxes que van aparcar més minuts dels pagats. De fet, Eysa xifra en 3,69 el nombre de vehicles que van aparcar el 2017 a cada plaça al llarg del dia (es paga els laborables de 9.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00) i van pagar per això, però estima que la rotació real va ser superior, de 4,43. I és que molts conductors acostumen a pagar per menys temps del que efectivament consumeixen, i s’arrisquen així a ser sancionat pels vigilants. A més, molts altres busquen aparcament gratis en carrers o espais pròxims a les àrees regulades per parquímetre, fet que deixa aquestes més lliures. No obstant, l’índex d’ocupació abonada de la zona blava varia ostensiblement a les vint-i-cinc subzones en les quals està dividida la ciutat i oscil·la entre el 82,65% i el 33,68%. L’ocupació de pagament real més alta es va donar a les avingudes Blondel i Madrid (el 82,65% amb una rotació de 6,25 cotxes per plaça) i a Comtes d’Urgell, plaça Auditori i Anselm Clavé, amb un 71,13% i 5,41 cotxes per plaça. La més baixa va ser el 33,68% de l’àrea compresa entre Henri Dunant, la Mercè, Ronda i Fleming (2,59 vehicles per plaça) i el 34,22% de Bisbe Meseguer, Maragall, Canonge Brugulat, Doctor Combelles, Joan Miró i Pius XII.

La recaptació anual per plaça va ser de 983,31 euros i la total, de 4,6 milions d’euros, dels quals 2,9 es van pagar en metàl·lic; 659.626 euros amb targeta de crèdit, i 998.678 amb l’aplicació.