Què fem amb les cigonyes?

“És evident que fa falta un equilibri entre la protecció d’espècies i el patrimoni arquitectònic, nosaltres no volem deixar la Catedral a l’atzar i ens veiem enmig d’aquesta polèmica que ja ens ha costat molts diners”, explica Víctor Espinosa, portaveu del capítol de la Catedral, que destaca que “no podem protegir el temple si l’administració no ens deixa”. Respecte a la solució que plantegen, Espinosa aposta per buscar un consens general. “Demanarem una nova reunió entre Territori, Cultura i la Paeria per veure què s’hi pot fer, és evident que interposar querelles en el procés no ha ajudat a calmar l’ambient, però nosaltres apostem per dialogar i creiem que buscar el consens seria la millor solució”, conclou. Per la seua part, Eduardo Burgaleta, de l’empresa Cigüeña Stop, que va instal·lar les xarxes a la Catedral, no oculta el seu desconcert per com ha derivat aquest conflicte. “No sé com s’ha arribat fins aquí. Fa un any hi havia una resolució ferma per deixar lliures de nius tot l’any les cúpules de la Catedral a canvi de deixar-los als contraforts, no ens van deixar treballar a les cúpules i aquí ens trobem, amb un any sense poder actuar i amb el capítol deixant-s’hi els diners”. Respecte a qui considera culpable de tota aquesta situació, Burgaleta assenyala Territori. “Hi ha hagut inoperància i falta de comunicació per part de l’administració i això ha derivat en totes aquestes querelles.” Per aquest motiu, el responsable de Cigüeña Stop advoca per reunir totes les parts, capítol, Generalitat, ajuntament i entitats ecologistes per trobar un punt d’acord. “Considero que la Catedral no pot aportar gaires més diners i el temple continua igual. S’haurien d’adoptar les mesures que suggereixin els tècnics”, opina Burgaleta en aquest sentit, alhora que considera que la proposta de permetre que les cigonyes niïn als contraforts i deixar les cúpules lliures és una possibilitat.

No osbtant, recalca que “és molt difícil que unes cigonyes que nien en un lloc durant més de trenta anys canviïn de lloc d’un dia per l’altre”. Precisament, aquesta alternativa de deixar per a les cigonyes els contraforts de la Catedral la comparteix l’organització ecologista Ipcena. “Si les cúpules estan danyades, que els deixin els contraforts, nosaltres no volem que hi hagi vencedors ni vençuts en aquest assumpte, només que les cigonyes, un símbol de la ciutat, puguin mantenir-se a Lleida”, diu el portaveu de l’entitat, Joan Vázquez, que reconeix que s’ha arribat a una situació molt incòmoda. “Tant conflicte tan sols porta a agreujar més el problema. Volem dialogar i valorem positivament que tant el capítol com Cigüeña Stop retiressin les xarxes de les cúpules aquesta setmana, però no oblidem que hem arribat a aquest punt per culpa d’una administració inoperant i un sector de l’Església intransigent”, conclou Vázquez.

Per part del departament de Cultura, el delegat a Lleida, Josep Borrell, també advoca pel diàleg, encara que diu que “qui tingui una solució que la digui. Nosaltres som aquí per defensar el patrimoni i els edificis d’interès, no volem expulsar les cigonyes, però la nostra prioritat és l’estabilitat dels edificis protegits”. Per part de l’ajuntament, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, entén les dos parts d’aquest conflicte i advoca per “fer un gran pacte per conservar el patrimoni i les cigonyes que acontenti tots”. Un altre dels protagonistes d’aquest conflicte, el departament de Territori, no ha volgut donar la seua versió.

A Lleida es van instal·lar aquestes plataformes fa vint anys a la partida de Grenyana i recentment també a Rufea, encara que la majoria d’aquestes no acullen nius actualment.

Plataformes metàl·liques i xarxes de contenció com a alternativa

L’associació Trenca, que s’encarrega de la neteja de diversos nius de cigonyes, advoca per una solució intermèdia: col·locar xarxes sota dels nius per tal d’evitar possibles despreniments d’objectes i, en cas que no puguin niar en alguns edificis pel mal estat, instal·lar plataformes metàl·liques als voltants. “Aquestes tècniques s’utilitzen a Trujillo o Càceres, que tenen una població de cigonyes més gran que a Lleida, i mai hi ha hagut cap problema”, va explicar Marc Gàlvez, biòleg de Trenca.