Gairebé dos mil persones, a l'espera de pisos de protecció oficial a Lleida

El registre de sol·licitants de pisos de protecció oficial a la ciutat de Lleida compta actualment amb 1.976 persones inscrites, segons dades de l’oficina local d’habitatge. Esperen que hi hagi pisos disponibles, malgrat que fa anys que no se’n construeixen de nous. La Paeria indica que no es tracta d’aspirants que els necessitin a curt termini.

Gairebé dos mil persones estan inscrites en la borsa de sol·licitants de pisos de protecció oficial a la ciutat de Lleida. En concret, l’oficina local d’habitatge, ubicada a la seu de l’Empresa Municipal d’Urbanisme al carrer Cavallers, té actualment apuntades en el registre 1.976 persones, segons va indicar el gerent de l’EMU, Guillermo Hervera. Va apuntar que no es tracta d’aspirants que requereixin un pis social a curt termini, ja que aquests casos es gestionen a través de la taula d’emergència que es reuneix cada mes, sinó de persones que s’inscriuen per estar en llista quan hi hagi habitatges disponibles. I és que des de fa anys la construcció de pisos de protecció oficial no és precisament una prioritat, ja que als promotors no els resulta viable i les administracions, per la seua part, aposten per obtenir pisos de bancs a través de compra o cessió per ampliar el banc de vivenda social.

Així mateix, el president dels Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida, Josep Maria Esteve, destaca que en l’actualitat hi ha pisos nous més barats que els de protecció oficial. “És un balanç totalment desadequat que s’ha agreujat amb la baixada dels preus de mercat”, va indicar.

Les administracions opten per obtenir habitatges de bancs al no construir-se nous pisos socials

En tot cas, un estudi de la Universitat de Lleida encarregat per a l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal determina que entre un 45% i un 50% de les famílies que necessitaran un habitatge en els propers quinze anys no hi podran accedir a través del mercat lliure, com va publicar aquest diari.

D’altra banda, l’oficina local d’habitatge ha tramitat 2.215 expedients d’ajuts al lloguer de 20 a 200 euros, dels quals la Generalitat n’ha aprovat 1.787. Setmanes enrere es van formar llargues cues de persones que van acudir a aportar documentació requerida per poder cobrar-los.

Lleida

El Govern central va aprovar ahir el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021, que preveu subvencions per un import global de 1.443 milions, un 62,5% més que l’anterior. Té efectes retroactius des de l’1 de gener i reforça els ajuts al lloguer, estén a la inversió privada les subvencions per promoure habitatges destinats a l’arrendament i dissenya un programa per llogar habitatges desocupats d’entitats financeres a persones en situació de desnonament, el preu dels quals no podrà superar els 400 euros al mes i l’import de l’ajuda pot arribar al cent per cent.

El pla inclou ajuts per a lloguers que no superin els 600 euros al mes i s’eleva a 900 euros en casos excepcionals, amb un límit de l’ajuda que serà del 40% de la renda, percentatge que puja al 50% per a majors de 65 anys i menors de 35.

També es concediran ajuts a la compra d’habitatge per a joves de municipis de menys de 5.000 habitants que tinguin amb ingressos inferiors a menys de 3 vegades l’Iprem (1.613,52 euros mensuals en 14 pagues).

El límit d’ajuda és del 20% del preu de l’habitatge, amb un màxim de 10.800 euros. També es donaran ajuts per a la rehabilitació d’habitatges unifamiliars en el medi rural. La inversió total per a rehabilitació i regeneració urbana i rural i en la promoció d’habitatges per a lloguer ascendirà a 3.047 milions, inclòs el cofinançament autonòmic.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va destacar que el pla és “fruit d’un ampli procés de participació” i va afegir que aniran tancant convenis amb les autonomies. Del total de 1.443 milions del pla, 350 corresponen a aquest any; 357 al 2019; 364 al 2020; i 372 al 2021. Foment espera concedir 557.109 ajuts i calcula que les actuacions contemplades permetran crear 60.320 llocs de treball.